Tomografia de Glaucoma (OCT)

En què consisteix?

L’OCT de glaucoma (les sigles provenen de la denominació de la tècnica en anglès Optic Coherence Tomography) és una prova no invasiva del fons de l’ull, que aporta imatges de tipus escàner de les capes de la retina amb una gran resolució.

En quines malalties es fa servir?

L’OCT del nervi òptic es fa servir en el diagnòstic i seguiment de diverses neuropaties com: glaucoma, neuritis, druses del nervi, etc.

El glaucoma és una malaltia del nervi òptic, que consisteix en un pèrdua gradual i característica de les fibres nervioses que el componen. Hi ha una gran variabilitat en el nombre de fibres nervioses dels nervis òptics de les persones, des de 700.000 fins a 1.700.000 (Jonas JB, Schmidt AM, et al. Human optic nerve fiber count and optic disc size. IOVS) però, quan s’inicia el dany glaucomatós, les fibres s’atrofien segons un cert patró en totes les persones, i això és exactament el que busca l’OCT. 

Quin és l’equipament en OCT de l’ICO?

A l’ICO disposem de l’OCT spectral-domain Cirrus (produït per Carl Zeiss), que presenta una resolució més gran i més velocitat d’escaneig que la versió anterior OCT time-domain Stratus. Aquesta tecnologia permet l’SD-OCT obtenir imatges de la retina unes 50 vegades més de pressa que el TD-OCT (18.000- 27.000 escaneigs axials per segon).

Quin és el fonament tècnic de l’OCT?

L’OCT es basa en el principi òptic de la Interferometria. Utilitza una font de llum infraroja que entra a l’ull, es reflecteix a la retina i quan surt es produeix una interferència, ¨traduïda¨ per l’OCT en un mapa de gruixos de la retina. Hi ha un codi de colors: els colors freds (blau, negre) es relacionen amb el teixit més prim; mentre que els colors càlids (vermell, groc, blanc), amb el més gruixut. 

L’OCT de glaucoma mesura la regió de la retina que està més a prop del nervi òptic (capa de fibres nervioses peripapil·lars) i la compara amb una base de dades de persones de la mateixa edat que no tenen glaucoma.

Quina utilitat clínica té?

L’oftalmòleg pot interpretar els resultats i explicar-los al pacient. A vegades, en un percentatge molt petit hi ha falsos positius (és a dir, l’anàlisi ¨automàtica¨ del programa indica que hi ha un nervi danyat, però realment aquest dany no existeix), i falsos negatius (l’anàlisi ¨automàtica¨ indica normalitat, però hi ha una evidència de dany glaucomatós en el camp visual o en la foto de la retina en blanc i negre). Aquesta és la raó per la qual en el diagnòstic i seguiment del glaucoma es necessiten diverses proves, com el camp visual, la retinografia aneritra, l’OCT, la pressió intraocular i l’examen directe del nervi per part de l’especialista. 

Una aplicació molt útil de l’OCT en el glaucoma és la possibilitat de valorar la progressió de la malaltia mitjançant estudis periòdics, amb els programes de software incorporats d’anàlisis de canvi entre exploracions.

L’OCT és una eina molt útil per descobrir defectes molt petits en el nervi òptic i així diagnosticar el glaucoma en fases molt incipients, abans que aparegui una afectació del camp visual (anomenada glaucoma preperimètric).

Abans que es desenvolupés la tecnologia de mesura del nervi òptic, la definició del glaucoma es basava en l’afectació específica del camp visual. Avui en dia, la malaltia es pot diagnosticar molt abans i per això es pot iniciar el tractament de forma precoç.