Fàrmacs AntiVEGF Intravitris
La gran revolució terapèutica: aconseguir altes concentracions de fàrmacs injectats directament dins de la cavitat vítria.
En què consisteixen?
Els fàrmacs antiVEGF es van desenvolupar a partir del 2004 per bloquejar una proteïna anomenada VEGF, que se sap que està augmentada en algunes patologies oculars en les quals apareixen vasos nous (neovasos); en anglès s’anomena Vascular Endothelial Grow Factor (Factor de creixement de l’endoteli vascular).
En quines malalties es pot aplicar?
Les més importants són la DMAE humida o neovascular, i la Retinopatia Diabètica.
Actualment es disposa de diversos fàrmacs per al tractament de la DMAE humida; suposen una revolució per a aquesta malaltia que és la primera causa de ceguesa en els més grans de 65 anys. En definitiva, han permès mantenir la visió en aquests pacients, aspecte fonamental per no perdre qualitat de vida i autonomia.
Com s’administren?
En general són administrats pels especialistes en la retina mitjançant una seqüència d’injeccions intravítries; el nombre i la freqüència depèn de cada cas, i de l’evolució de la malaltia.
Qui és qui?
Els principals AntiVEGF d’ús clínic són:
- Macugen (pegaptanib): va ser el primer inhibidor de la VEGF que es va aprovar per a l’ús de la DMAE humida. És un aptòmer que específicament es dirigeix contra la VEGF. El Macugen estabilitza la visió en un 65% de los casos. En general, alenteix la pèrdua de visió però no la millora. Actualment s’utilitza en molt poques ocasions.
- Avastin (bevacizumab): és un anticòs monoclonal dissenyat per al tractament del càncer. Estudis comparatius han demostrat que és tan eficaç i segur com el Lucentis en el tractament de la DMAE neovascular, amb l’avantatge que és més econòmic.
- Lucentis (ranibizumab): és un fragment d’anticòs monoclonal derivat de l’Avastin, que va ser dissenyat específicament per tractar la DMAE humida. Estabilitza la visió en un 90% de los casos i, a més, pot millorar-la en un 30% de pacients.
- Eylea (aflibercept): és una proteïna de fusió que es dirigeix contra la VEGF i també contra la PIGF (factor de creixement placentari). Ambdós es troben augmentats en la DMAE neovascular. En els estudis publicats, l’Eylea manté els mateixos resultats que el Lucentis, tot i que el nombre d’injeccions és menor.
Té algun risc?
Cal tenir en compte, d’una banda, els riscos propis de la injecció intravítria, que són francament baixos i depenen en gran mesura de la tècnica i l’asèpsia seguides per l’oftalmòleg que l’aplica. D’altra banda, l’absorció d’aquests fàrmacs a la circulació general, malgrat que són valors infinitesimals, en alguns casos esporàdics s’han establert relacions amb accidents vasculars.