Com graduem la vista?

A la graduació de la vista o refracció, l’optometrista determina l’estat refractiu del pacient i estableix la correcció òptica més adequada per a cada persona. La informació obtinguda servirà també d’ajuda a l’oftalmòleg per fer un diagnòstic i seguiment adequats del cas.

Què explorem i amb quins instruments?

Mitjançant aquest examen pretenem detectar i corregir les ametropies (miopia, hipermetropia i astigmatisme) i la presbícia (vista cansada).
Es tracta d’un examen senzill, d’uns 15 minuts de durada, que es fa mitjançant tècniques d’exploració no invasives. Poden utilitzar-se diferents instruments: optotips de visió de lluny i de prop, retinoscopi, autorefractòmetre, topògraf corneal, muntura de proves, foròpter i frontofocòmetre.
Es fa habitualment a l’ICO·2, on hi ha els serveis d’Optometria Clínica.

Quins passos seguim?

En primer lloc mesurem quina és la visió de lluny del pacient, o el que és el mateix, determinem la seva Agudesa Visual. Per fer-ho utilitzem els optotips de visió de lluny, uns tests que consten de línies de lletres, números o símbols cada vegada més petits i, per tant, més difícils de discriminar. L’elecció del tipus de test més adequat segons la naturalesa del pacient és fonamental.
En el cas d’agudesa visual insuficient, es repeteix la prova amb el Forat Estenopeic. Quan es mira a través d’aquesta malla de forats disminueix la dispersió de la imatge. Per aquest motiu, en el cas d’ametropia, millorarà l’agudesa visual i, per tant, el pacient serà capaç de resoldre satisfactòriament les línies de lletres més petites. En situació d’opacitat de mitjans (per exemple, cataracta incipient) passarà un fenomen similar.
A continuació es fan els exàmens objectius de la refracció per mitjà de tècniques que no necessiten la resposta del pacient com a guia. D’aquesta manera aconseguim un valor de partida que ens serveix d’orientació. En funció del cas estudiat, utilitzarem la tècnica més apropiada per obtenir-lo.

• L’Autorefractòmetre és una tècnica ràpida i simple. El pacient, assegut i amb el mentó correctament recolzat, observa una fotografia que s’enfoca i desenfoca. Mesurant els canvis que experimenta la llum quan entra a l’ull, l’Autorefractòmetre determina quan la imatge es projecta a la retina. Finalment, a partir de les dades obtingudes, calcula el valor de l’estat refractiu de cada ull.
• La Retinoscòpia és una tècnica emprada per mesurar el poder refractiu de l’ull que interpreta la llum reflectida a la seva retina en il·luminar-lo amb un retinoscopi. El pacient és examinat amb una muntura de prova en una habitació amb poca llum i mirant a una distància llunyana, projectant el focus sobre la pupil·la i exercint un moviment en diversos eixos.
• La Topografia Corneal permet l’estudi de la superfície de la còrnia. El pacient, amb la posició correcta, dirigeix la mirada a un punt de fixació i l’optometrista posa en marxa el procés, que és automàtic. Aquesta prova és molt útil per detectar alteracions i irregularitats corneals i determinar amb exactitud el valor de l’eix i la magnitud de l’astigmatisme corneal.

En qualsevol cas, i tot i la precisió de les exploracions objectives, la precisió de la correcció òptica ha de comprovar-se sempre amb les proves subjectives i la resta d’exàmens que formen part d’un examen visual.

L’examen subjectiu és un procediment optomètric per determinar el valor refractiu del pacient en visió de lluny, tenint en compte les apreciacions realitzades. Es fan servir lents esfèriques (per a la miopia o la hipermetropia) o cilíndriques (per a l’astigmatisme) que corregeixin el seu defecte refractiu i li permetin arribar a aconseguir la millor agudesa visual. Aquest procés es fa col·locant les lents sobre una Muntura de Prova o amb un aparell sofisticat anomenat Foròpter.

• L’acomodació és la capacitat de l’ull per enfocar objectes pròxims. La paràlisi de l’acomodació per mitjà de fàrmacs (cicloplegia) permet una exploració més exacta i precisa de la refracció. Està indicada en:
• Nens, perquè tenen una gran capacitat d’enfocar i, per tant, de falsejar el resultat final de l’examen subjectiu.
• Casos en què es detecten incongruències entre els valors de l’examen objectiu i el subjectiu.
• Quan s’observen grans fluctuacions de l’acomodació.
• En pacients amb poca col·laboració.

La presbícia (vista cansada) és un defecte ocular que apareix generalment a partir dels 40 anys i ocasiona dificultats per veure-hi de prop. En pacients prèsbites s’ha d’establir també l’addició (correcció en visió de prop)necessària, en funció de l’edat i ocupacions.

I, finalment, plantegem la solució al desenfocament per ametropia
Informem el pacient de les diferents possibilitats existents per al seu cas, i quina és la solució òptica més recomanable (ulleres monofocals, bifocals, progressives, lents de contacte…). També es un bon moment per explicar al pacient les tècniques de cirurgia Refractiva en què l’ICO té molta experiència.