El daltonisme no és una discapacitat que afecta la qualitat de vida del nen, és més, els daltònics poden portar una vida completament normal.
Sí cal tenir en compte que és daltònic en 3 àmbits:
- És important informar els professors d'aquesta condició ja que molts materials d'aprenentatge per als més petits són de colors i caldria fer una adaptació curricular.
- Assessorar al nostre fill a l'edat de adolescència per la combinació de colors en la seva vestimenta
- Intentar orientar bé en el seu futur professional ja que hi ha algunes professions en què tenir una bona visió de color és necessària com per exemple: mecànics i conductors de tren, transport públic, pilots i mecànics d'avió i mariners i mercants entre d'altres.
Curiosament els daltònics no solen tenir accidents de trànsit per confondre amb el semàfor. El nen daltònic aprèn a cridar vermell a aquest to terrós que veuen els seus ulls i verd a un altre to terrós similar, de manera que si se li ensenya un objecte o llum vermells segurament contesti que és vermell, encara que no ho vegi igual que algú normal. El problema dels daltònics ve quan són objectes amb colors barrejats o gammes intermèdies. Allà sí que confonen completament els dos tons.
Com en el semàfor es projecta aïlladament cada color (a més de tenir un ordre habitual de dalt a baix), no sol haver-hi confusió. En canvi si és un tauler ple de botons amb llumetes sí que es desorienta, raó per la qual hi ha llocs de treball vetats per discromatòpsics.