Col·liris Diagnòstics

Són utilitzats en la pràctica clínica diària en oftalmologia, amb finalitats terapèutiques o  diagnòstiques. Cal distingir dos tipus de fàrmacs: 

• Els midriàtics (fenilefrina, escopolamina, epinefrina) produeixen únicament una dilatació pupil·lar per la seva acció sobre la musculatura de l’iris. 
• Els cicloplègics (ciclopentolat, tropicamida, atropina) causen paràlisi del múscul ciliar i provoquen una paràlisi de l’acomodació.

Per anestesiar: 

• Anestèsics locals: l’anestèsia dels ulls es pot aconseguir amb l’aplicació de col·liris o per infiltració en els nervis sensorials.
• Anestèsic per mesurar la pressió intraocular: és un col·liri associat de fluoresceïna i oxibuprocaïna.

Per tenyir:

• Fluoresceïna sòdica: colorant de primera elecció en el diagnòstic de l’ull sec. És un colorant hidrosoluble que tenyeix els espais intercel·lulars i permet detectar defectes epitelials. L’absència de tinció indica la integritat de l’epiteli corneal.
• Rosa de Bengala: és un derivat de la fluoresceïna que tenyeix filaments mucosos i cèl·lules mortes i degenerades de conjuntiva i còrnia. És molest.
• Verd de lisamina: tenyeix la mucina i les cèl·lules epitelials degenerades. El patró de tinció és similar al de la Rosa de Bengala però té l’avantatge que no produeix molèsties.
• També podem valorar el grau d’evaporació de la llàgrima amb el BUT (Break up time) que permet conèixer el grau d’estabilitat de la capa lacrimal abans de trencar-se. Si és inferior a 10 segons, posa de manifest la inestabilitat de la pel·lícula lacrimal, pròpia de l’ull sec.

En quins casos es poden aplicar? Quina utilitat tenen?

Los cicloplègics/midriàtics es fan servir per a la refracció cicloplègica (per graduar), per al tractament de la uveïtis, i en gairebé cada revisió general per explorar bé el fons de l’ull. Els cirurgians necessitem que la pupil·la estigui dilatada quan fem la majoria d’operacions intraoculars (cataractes, vitrectomia, etc.).

Per a les exploracions oculars que requereixen insensibilitat corneal de curta durada: tonometria (mesura la pressió de l’ull), gonioscòpia (estudi de l’angle entre l’iris i la còrnia) o electroretinografia (estudi de la transmissió elèctrica de la retina cap al cervell), s’utilitzen els anestèsics. 

Els colorants permeten identificar lesions de l’epiteli corneal. Si el test surt positiu indica que l’epiteli està danyat, que no està intacte i que podem estar davant d’una úlcera, erosió o queratitis.

Els anestèsics també serveixen per practicar cirurgies de curta durada i poca estimulació sensitiva, com l’extracció d’un cos estrany a la còrnia o la conjuntiva, el LASIK, la cataracta, etc.

Té algun risc? Cal prendre precaucions?

Els efectes adversos d’aquests col·liris són molt poc freqüents i només en casos realment excepcionals poden comportar una certa gravetat. La fenilefrina pot produir al·lèrgia conjuntival. Els col·liris cicloplègics, sobretot en els nens, poden provocar algun efecte neurològic lleu i transitori. La dilatació de la pupil·la pot provocar un glaucoma d’angle estret en pacients amb anatomia ocular de risc. 

Quan s’utilitza la fluoresceïna, les llàgrimes es tornen d’un un color groc verdós.