T’expliquem els tipus de glaucoma i com prevenir-lo

El glaucoma és una malaltia ocular que passa desapercebuda i pot portar a la pèrdua irreversible de la visió si no es detecta i es tracta a temps. En el marc de la Setmana del Glaucoma, volem explicar-te els principals tipus de glaucoma, ja que conèixer-ne les diferències, causes i símptomes pot ajudar-te a evitar-ne les conseqüències irreversibles.

Estem parlant del glaucoma crònic d’angle obert i del glaucoma agut d’angle tancat. Te'ls expliquem:

Com es produeix cada tipus i què els distingeix?

• Glaucoma crònic d’angle obert: És una malaltia que afecta el nervi òptic (neuropatia), principalment per una elevació silenciosa de la pressió intraocular. Es considera una malaltia multifactorial perquè hi ha molts més factors que afavoreixen la neuropatia, com la miopia magna, les alteracions del son acompanyades de roncs, la manca de reg sanguini i altres afeccions que debiliten el nervi òptic facilitant-ne la degeneració. La hipertensió ocular (elevació de la pressió intraocular) és el factor més conegut i tractable avui dia. Es desenvolupa de manera lenta i progressiva per una dificultat en l’evacuació de l’humor aquós a través de conductes que s’han anat envellint, provocant una neuropatia amb una pèrdua visual característica que, sense tractament, pot portar a la ceguesa.
   
• Glaucoma agut o d’angle tancat es produeix quan l’humor aquós no pot ser evacuat del globus ocular per culpa del tancament de l’angle de la cambra anterior de l’ull, on es troben les estructures que en permeten la sortida. D’aquí el nom d’angle tancat. La causa més freqüent és el que es coneix com a bloqueig pupil·lar, causat habitualment per l’avançament de l’iris (a causa de cataractes o luxació del cristal·lí). La pressió intraocular augmenta bruscament i provoca símptomes evidents, cosa que no succeeix en el glaucoma crònic d’angle obert. Aquest tipus de glaucoma és una urgència oftalmològica que s’ha de tractar immediatament i, en la majoria dels casos, es resol amb làser o amb l’extracció del cristal·lí.

Quins són els símptomes?

• Glaucoma crònic:
  • No presenta símptomes perceptibles en les seves fases inicials, fet que el converteix en una malaltia silenciosa.
  • La visió es perd gradualment, començant per la perifèria. En fases avançades hi ha dificultat per adaptar-se als canvis de llum i el camp visual es va reduint en forma de túnel o, de vegades, amb pèrdua de la visió superior o inferior que, quan arriba a la porció central, impedeix la lectura.
     
• Glaucoma agut: Apareix sobtadament i presenta símptomes molt intensos, com ara:
  • Ull vermell i pupil·la sense resposta a la llum i lleugerament dilatada.
  • Pèrdua de visió, amb halos al voltant de les llums o visió borrosa.
  • Símptomes generals com nàusees, vòmits i dolor abdominal, que poden portar a confusió amb altres problemes de salut com la migranya.
  • Cal tenir en compte que, en alguns casos, el tancament angular pot ser intermitent i el pacient pot tenir símptomes més lleus que no identifica. Aquesta forma de presentació és més insidiosa i, per tant, més perillosa. L’anomenem crisis subagudes de tancament angular.

Qui té més risc?

• En el cas del glaucoma crònic, el risc augmenta amb l’edat, especialment a partir dels 45 anys. També té una càrrega genètica important, per la qual cosa és fonamental que els familiars directes de pacients diagnosticats es facin revisions periòdiques.
   
• El glaucoma agut, en canvi, es presenta amb més freqüència en ulls predisposats, com els dels pacients hipermetrops, ja que els seus ulls són més petits i les estructures estan més pròximes entre si, fet que facilita el tancament angular per la pressió entre les estructures de l’angle. A més, afecta més a les persones grans, ja que amb l’edat el cristal·lí augmenta de mida a causa del desenvolupament de la cataracta, cosa que empeny l’iris cap a l’angle i en bloqueja la sortida de l’humor aquós. Podríem dir que és un ull més petit, amb les mateixes estructures que qualsevol altre, però més compactades, cosa que facilita el bloqueig de les sortides.

Factors desencadenants

• El glaucoma crònic no té factors desencadenants específics, ja que el seu desenvolupament és lent i progressiu. Tot i això, les persones afectades per glaucoma crònic d’angle obert tenen més risc de patir elevacions de la pressió intraocular quan reben tractaments amb corticoides.
• El glaucoma agut, en canvi, pot ser desencadenat per:
  • Ambients amb llum tènue (llegir, cosir, anar al cinema).
  • Certs medicaments (per a la depressió, al·lèrgies, congestió nasal, asma o mareig, que poden mobilitzar l’iris o el cristal·lí i provocar el bloqueig pupil·lar).
  • Dilatació de la pupil·la amb fàrmacs.
  • Estrès o grans emocions.

Es pot prevenir?

• La prevenció del glaucoma crònic es basa en la detecció precoç en persones de risc i en el control de la pressió intraocular per evitar el desenvolupament de la malaltia.
• El glaucoma agut també pot prevenir-se si, en una revisió oftalmològica, es detecta predisposició anatòmica. En aquests casos, es recomana realitzar un tractament profilàctic amb làser per evitar crisis de glaucoma agut.

El que ens ensenyen les seves diferències

Conèixer les diferències entre el glaucoma crònic i l’agut ens recorda que la prevenció és clau per evitar la pèrdua irreversible de visió. Mentre que el glaucoma crònic avança silenciosament i només pot detectar-se amb revisions oftalmològiques, el glaucoma agut sol presentar símptomes que requereixen atenció immediata. No esperis a notar símptomes: una revisió a temps pot marcar la diferència.

Truca’ns al 934 155 637 o envia’ns un WhatsApp AQUÍ per demanar cita amb els nostres especialistes. No oblidis que estem disponibles les 24 h els 365 dies de l’any en el nostre Servei d’Urgències 24h a Vía Augusta, 61, a Barcelona.

Consulta més consells dels nostres professionals a la nostra compte d’Instagram @verte_bcn.