Les lents monofocals prèmium de l'Anna

“Se’m feia molt pesat haver de portar sempre les ulleres i també era important per a mi veure-hi amb més claredat”

L’Anna és una pacient d’ICO que volia deixar d'utilitzar les ulleres per a millorar la seva qualitat de vida. Després d’un estudi complet, el Dr. David Andreu i el seu equip li van recomanar l’extracció del cristal·lí i la implantació d’unes lents monofocals prèmium. Ens explica per què aquestes lents eren les més adequades per a ella, com ha recuperat de nou la nitidesa i, fins i tot, ha guanyat agudesa visual.

Anna, per què vas venir a visitar-te a l’ICO?

Un dia li vaig preguntar al meu oftalmòleg pel tema de l’operació i va ser ell mateix el que em va derivar a l’ICO.

Per quin motiu volies deixar d'utilitzar les ulleres?

Jo tinc hipermetropia i astigmatisme molt elevats i, a més, només tinc el 80% de l’agudesa visual. Això feia que hagués de portar ulleres contínuament i les ulleres, al ser d’alta graduació,  tenien un cost molt elevat, i és clar, aquest cost també implicava que no me les pogués canviar cada dos per tres… La meva intenció no era millorar l'agudesa visual, tot i que he millorat una mica, sinó incrementar la qualitat de vida. Se’m feia molt pesat haver de portar sempre les ulleres i també era important per a mi veure-hi amb més claredat. Arriba un moment en què portar ulleres tampoc et dona una visió molt nítida de les coses, sempre tens una ullera al davant que ha d’estar molt neta, no pot estar ratllada… I tot i que he portat ulleres tota la meva vida, és molt més funcional no portar-ne. Per això vaig anar a informar-me a l’ICO, a veure en quina situació em podia trobar i què em podien oferir.

Llavors, per saber si era realment apte o no, em van fer tot un estudi i vaig valorar si volia tirar-ho endavant o no.

Quina cirurgia et van recomanar per prescindir de l'ús d'ulleres?

Per a la situació del dels meus ulls i la meva edat em van dir que era millor substituir el cristal·lí per a una lent amb la graduació que em pertoqués. La mateixa lent que portaria amb les ulleres, però dins l’ull. Em van explicar els tipus de lents que existien i perquè a mi me’n recomanaven una i no pas l’altra. Com que tinc una graduació elevada no em podia fer làser, necessitava un altre tipus d’operació més complexa.

A què es deu que no tinguis el 100% de la visió?

Això es deu al fet que de petita tenia els ulls lleugerament ganduls. Quan som petits i hem de portar ulleres, però no ens les posem, no estimulem els ulls i, aleshores, la visió no es desenvolupa bé. D’aquí ve aquest 80% de visió, de no fer cas al que et diuen de petita; que has de portar les ulleres, que has de fer aquests exercicis… És una lluita que tenen els teus pares cap a tu, juntament amb l’escola, però tu et mostres rebel perquè no hi vas còmode… A més, en aquell moment, quan era més petita, les ulleres no eren estètiques com ho són ara. Et rebel·les contra tot això i la factura que pagues és un ull no exercitat, un ull gandul, que realment quan ets gran ja no pots fer res per recuperar aquesta visió.

Com és que et van recomanar les lents monofocals prèmium?

Em van comentar que, en general, hi ha tres lents, les lents monofocals, les lents monofocals prèmium  i les lents trifocals. Amb les primeres enfoques només a llarga distància, amb les segones l’enfocament s’estén cap a la visió intermèdia, i les terceres intenten cobrir a curta, mitja i llarga distància. A la consulta, la D.O.O Montse Ortiz em va explicar que, en el meu cas, si em posava les lents trifocals, hi havia risc de tenir mala qualitat visual. Em va dir: tu pensa que tens una visió que no arribarà al 100%, igual que no hi arribes ara amb les ulleres, per tant, el que hem de predominar és veure-hi sense interferències. Aleshores, em va dir que aquesta lent, juntament amb la nitidesa que m’aportaria, podia fer-me independent d’ulleres en moltes situacions de la vida. Mai em van descartar que en un futur hagués de portar ulleres per a veure-hi de prop, cosa que afortunadament no les estic necessitant.

LENTS  MONOFOCALS PREMIUM: enfoquen a llarga distància però s'estenen cap a la visió de distancia intermèdia.

Jo li vaig dir, d’acord, entenc el que em dius, però necessito més opinions, perquè una cirurgia ocular em feia una mica de cosa. Sé que el tant per cent d’èxit és molt elevat, però quan es tracta dels teus ulls costa més, i vaig anar a mirar altres opinions i pressupostos.

Què et van recomanar en els altres centres on et vas visitar?

Vaig anar a dos llocs més, i què va passar? Que en aquest altres llocs em van orientar cap a posar-me una lent trifocal. Després vaig tornar a l’ICO i vaig dir-los, no entenc per què en els altres dos llocs em recomanen les trifocals i vosaltres em dieu la monofocal prèmium. Em van tornar a explicar per què creien que en el meu cas era millor posar-me la monofocal prèmium i després que m’expliquessin el motiu, em va donar la confiança i la seguretat que necessitava i vaig decidir fer-ho.

Com va anar i com va ser l’experiència de la cirurgia?

Molt bé, sí, sí. Amb el primer ull no saps on vas, vas a l’expectativa, però em vaig sentir molt còmode en tot moment. El Dr. David Andreu em va explicar en tot moment el que em feien o em deixaven de fer, i quin era el següent pas. La veritat és que va ser molt ràpid i molt bé. No m’hauria esperat mai que fos així. Mentre et fan la cirurgia gairebé no t’adones de res, però hi ha una part de consciència de l’ull i hi veus borrós. Jo estava molt mentalitzada del que anava a fer. Tenia molt clar que m’ho volia fer i la veritat és que no tinc cap queixa. Va anar molt bé.

"Tenia molt clar que m’ho volia fer i la veritat és que no tinc cap queixa. Va anar molt bé."

Quina sensació vas tenir en sortir de la sala d’operacions?

Recordo la sensació d’obrir l’ull i veure-hi. Acabat d’operar tens l’ull com molt aquós, no veus nítid, però hi veus. Em van operar una setmana un ull i després, a la següent, l’altre.

La primera setmana va ser d’adaptació, perquè tenia un ull operat, que encara havia d’acabar d’ajustar la informació que donava al cervell i a l’inrevés, i, a més, tenia un ull no operat amb alta graduació i sense ulleres. Anava ben descompensada pel que fa a la graduació, podria haver tret el vidre i portar les ulleres, però no ho vaig fer. Vaig anar trampejant. Intentava no fer coses que notés que enfocava diferent amb els dos ulls com per exemple llegir.

I amb els dos ulls operats?

Quan em van fer el segon ull vaig apreciar més el procés d’adaptació a la lent perquè amb l’altre ull ja hi veia bé. La primera sensació que recordo de tenir els dos ulls operats és la nitidesa. Quan tens un vidre, encara que sigui a pocs mil·límetres de l’ull, vulguis o no perds part de nitidesa de les coses que veus, i, quan l’ull és funcional, després de l’operació, tot ho veus claríssim, com si ho estiguessis mirant a través d’un vidre molt net. Aquesta és la sensació que tenia. Llavors, vaig recordar el què em van dir a la consulta, que les lents havien de ser monofocals prèmium perquè si no tindria massa interferències… i tenien raó.

Ara que ja fa mig any que vas sense ulleres, com hi veus?

Fantàstic. M’havien dit que podia ser que hagués de portar ulleres per a veure-hi de prop, per a mirar l’ordinador… Avui dia no les necessito, el meu ull s’ha adaptat molt bé. També em van dir, no descartis que acabis necessitant ulleres d’aquestes de lupa d’1,5 diòptries per a veure l’ordinador. No necessito res...

D’alguna manera els doctors també es van meravellar del fet que hi vegi tan bé de prop sense necessitat d’ulleres. Ara per ara hi veig fenomenal, molt contenta. És molt pràctic el fet de no haver de portar les ulleres sempre a sobre, el fet de poder veure bé en qualsevol situació, veure amb claredat o poder llegir un llibre o els rètols amb nitidesa…

Si portes ulleres, per aconseguir nitidesa has d’estar sempre pendent de la neteja. A més, jo m’hi esforçava molt, perquè qualsevol petita engruna feia que la teva visió no fos òptima, era molt pesat. Les ulleres vulguis o no tenen un desgast i quan comencen a estar-ho, però no ho estan prou per canviar-les és quan realment veus aquesta deficiència en la visió. També t’adones de la diferència de tenir la lent interna que, a part de poder veure de lluny, de mig i de prop, t’aporta aquesta netedat, nitidesa i claredat. Això per a mi és essencial.

Abans ens comentaves que has recuperat una mica d’agudesa visual?

Una miqueta, sí, el tant per cent no el sé. La meva visió ja no dona més de si, però si que és veritat que n’he recuperat una miqueta. Per a mi és molt, per a ells deuen ser dècimes de tant per cent, no ho sé. També, el fet de veure les coses amb més nitidesa t’aporta més agudesa visual.

Vols afegir alguna cosa més?

Realment estic superagraïda dels professionals d’ICO, van ser molt propers durat tot el procés i em van fer sentir bé en tot moment. Quan tu estàs contenta la gent ho veu. També veuen que abans estava a l’oficina amb les ulleres i ara no les necessito.

Si em pregunten aprofito per explicar la meva experiència i els recomano fer-s’ho a l’ICO. Estic satisfeta de tot, del tracte, de la cirurgia, de tot.

L’Anna no s’imaginava la llibertat i la qualitat de vida que li suposaria treure’s les ulleres i estem molt contents d’haver pogut fer-ho realitat. Si tu també vols saber què se sent sense portar ulleres, pots demanar una primera visita en la qual et faran totes les proves i et recomanaran la millor cirurgia per al teu cas. Si vols més informació pots contactar amb el nostre equip d’Atenció al Pacient trucant al 934 155 637 o si ho prefereixes pots enviar un WhatsApp AQUÍ.