La teva àvia o avi et diu que veu coses que no són reals?

La teva àvia o avi et diu que veu coses que no són reals? Has pogut pensar que és un signe de demència?

T'explicarem que és possible que no estigui guillada, sinó que aquestes visions fantàstiques es deguin a una malaltia visual.

La Síndrome de Charles Bonnet (SCB) es caracteritza per produir al·lucinosis complexes en persones cognitivament normals, és a dir, produeix visions de formes i figures a persones sense cap mena de problema neurològic o de salut mental. Usualment, poden aparèixer a pacients d'avançada edat que han desenvolupat algun grau de discapacitat visual.

Al·lucinosis o al·lucinacions?

És important destacar que en el cas de les al·lucinosis (que són les experimentades per a la SCB), el pacient és totalment conscient que les percepcions visuals que sofreix no són reals, a diferència d'una persona que experimenta al·lucinacions, les quals es confonen amb la realitat i el pacient no és capaç de distingir-les.

Aquest fenomen va ser inicialment descrit per en Charles Bonnet (Ginebra, 1720-1793), un biòleg i filòsof suís el 1960, després que el seu avi comencés a tenir, amb 87 anys, visions silencioses d'ocells, gent, edificis, entre altres. El seu avi era un home culte, popular i respectat del segle XVIII, i prèviament a les visions havia sofert una gran pèrdua de visió a causa d'unes cataractes avançades.

El mateix Charles Bonnet va acabar experimentant a una edat avançada les al·lucinosis de la síndrome que porta el seu nom, per haver tingut una pèrdua progressiva de la visió des dels vint anys.

L'origen de les al·lucinosis visuals de la síndrome de Charles Bonnet

Sabem que les al·lucinacions visuals, en general, es caracteritzen per produir-se en casos de malalties neurològiques, desordres metabòlics, condicions psiquiàtriques o per l'ús de certs medicaments o drogues. En aquests casos, normalment, el pacient té dificultat per a distingir les visions de la realitat.

En canvi, en les al·lucinosis visuals de la síndrome de Charles Bonnet, el pacient que les experimenta és totalment conscient que el que està veient no és real. Les seves causes no estan relacionades amb cap dels factors que produeixen les al·lucinacions esmentades anteriorment, sinó amb malalties visuals que produeixen un grau important de discapacitat visual com la Degeneració Macular (DMAE), el Glaucoma i les cataractes avançades, entre les més comunes, i també estan relacionades amb altres malalties com en els casos de retinopatia diabètica, retinosi pigmentària, obstrucció de l'artèria central de la retina, entre altres.

Com són les al·lucinosis?

Les al·lucinosis experimentades pels pacients amb la SCB han estat descrites com a formes simples o complexes:

Les simples, normalment, es caracteritzen per ser formes senzilles o elementals que representen patrons de quadrícula o ramificacions, les quals poden incloure fotòpsies (centellejos o llampecs de llum que apareixen en el camp visual, fins i tot amb els ulls tancats).

Mentre que les complexes són imatges que podem trobar a la realitat com gent, cares, vehicles, animals, arbres, plantes, etc.

Hi ha dues característiques rellevants en les percepcions de la SCB; la primera és que aquestes figures poden tenir un desplaçament pel camp visual, però no solen tenir moviment intrínsec (p. ex. si s'experimenta una visió d'una persona, aquesta no balla ni executa accions complexes, només es pot desplaçar la imatge en conjunt pel camp de visió), i la segona, i la més important, és que mai van acompanyades per cap mena de so, és a dir, si es perceben veus o música ja no és considerat la SCB.

Quan es produeixen i quant duren?

Les al·lucinosis poden durar des de segons fins a hores, amb episodis recurrents al llarg d'alguns dies o anys. El més comú és que apareguin algunes/poques vegades a la setmana i tinguin una durada curta d'uns segons o minuts.

Alguns pacients descriuen un empitjorament dels símptomes al final del dia, en situacions de menys llum.

Majoritàriament, estan associades a edats avançades i s'ha descobert una relació directa amb l'estrès i la depressió.

Les al·lucinosis de la SCB i la salut mental

Encara que les visions de la síndrome de Charles Bonnet no suposen cap perill per al pacient ni són indicadors de problemes de salut mental, és normal que, a l'inici, alguns pacients que les sofreixen, experimentin por a aquest fenomen desconegut.

Normalment, aquestes emocions desapareixen amb el temps i els pacients acaben adaptant-se i sentint-se positius respecte a les seves visions.

No obstant això, alguns pacients no comuniquen als seus familiars o metges les al·lucinosis visuals que pateixen per por de no ser presos seriosament o ser titllats de malalts mentals. Aquest comportament pot tenir un impacte negatiu en la salut mental del pacient, entre altres motius, per la relació que manté l'estrès amb els episodis de les al·lucinosis.

És important conèixer la naturalesa d'aquestes visions per entendre per què es produeixen i vèncer l'estigma que poden representar.

Existeix tractament per a les al·lucinosis de la SCB?

Quan la pèrdua de visió associada a la SCB és reversible, com per exemple en el cas de cataractes, en extreure la cataracta i recuperar la visió, les al·lucinosis desapareixen.

En els casos no reversibles, s'ha demostrat que algunes ajudes per augmentar l'agudesa visual (ex. lupes, ulleres de lectura de gran augment o petits microscopis) i una millora de la il·luminació han reduït els episodis de les al·lucinosis.

De moment no s'ha experimentat suficient en l'eficàcia de tractaments farmacològics.

Per a molts pacients aquestes visions no són excessivament molestes i la seguretat que són benignes i no són indicatives de cap problema neurològic o mental és suficient perquè no els suposin un problema en el seu dia a dia.

Existeix algun paral·lelisme amb altres síndromes?

Les al·lucinosis visuals associades a la síndrome de Charles Bonnet s'han descrit moltes vegades com a visions fantasmes i han estat comparades amb la síndrome del membre fantasma per ser fenòmens similars, però que afecten diferents modalitats sensorials. Recordem que la síndrome del membre fantasma consisteix en la percepció de què un membre amputat encara està connectat al cos, de manera que la persona que sofreix la síndrome, continua experimentant les sensacions pròpies d'aquesta extremitat.

Es comparen les alucinosis del SCB amb el síndrome del membre fantasma

Quin és el mecanisme que causa les al·lucinosis?

Hi ha diverses teories del perquè succeeixen aquestes al·lucinosis. Aquí entrem en llenguatge mèdic.

La teoria principal es basa en el fet que quan hi ha una falta de transmissió de l'estímul sensorial cap al cervell, l'activitat del sistema nerviós central augmenta i produeix com a resultat les al·lucinosis visuals.

També es creu que el dany en la via visual pot generar senyals anòmals que causen les al·lucinosis, igual com succeeix amb el membre fantasma.

Una altra teoria és que a l’haver-hi una disminució d'impulsos visuo-sensorials, encarregats d'inhibir la percepció d'imatges irrellevants, el llindar per a suprimir aquestes sensacions irrellevants no s'aconsegueix i les percepcions subconscients es tornen conscients provocant les al·lucinosis visuals.

La importància de poder explicar-ho a amics o familiars

La síndrome de Charles Bonnet és una patologia complexa que pot generar una certa por a la persona que la sofreix, però esperem que conèixer les seves causes i la seva naturalesa benigna pugui dotar als nostres pacients de seguretat per a compartir les seves experiències i millorar la seva qualitat de vida.

El nostre equip d'especialistes de la Unitat de Neurooftalmologia són experts en diagnosticar i tractar aquesta malaltia. Si creus que pots estar experimentant els símptomes de la síndrome de Charles Bonnet o vols més informació sobre el tema, pots demanar cita amb els nostres professionals telefonant al 934 155 637 o enviant un WhatsApp AQUÍ.