La Mar, optometrista d’ICO, es treu les ulleres!
17/08/2023La nostra optometrista Mar Arans s’ha convertit en pacient per posar-se les Lents Intraoculars ICL i deixar de portar ulleres.
Estem molt orgullosos de poder compartir el testimoni de la Mar Arans, optometrista d’ICO des del 2017, perquè ens expliqui la seva experiència amb la implantació de les Lents Intraoculars ICL.
La Mar ens aporta la seva visió des de dins, sent coneixedora de tots els passos a seguir, observant els resultats de les proves i participant del procés en tot moment. També des de fora, estant asseguda a la cadira dels pacients. Ens explicarà com s’ha deixat portar pel procés preoperatori, els nervis amb l’arribada de les lents i, finalment, el procediment quirúrgic.
Tenim moltes ganes de conèixer les sensacions que ha experimentat com a pacient i la sorpresa de veure-hi bé després de tants anys fent ús d’ulleres.
Abans de començar, sabem què són les Lents Intraoculars ICL?
Les Lents Intraoculars ICL, anomenades també lents precristal·linianes, són lents que es col·loquen en un espai anatòmic virtual que hi ha entre el cristal·lí i l'iris per a corregir defectes refractius com la miopia, la hipermetropia i fins i tot l’astigmatisme. Amb la implantació d’aquestes lents es respecta al màxim l'anatomia de l'ull i, a més, és una tècnica que ens permet extreure-les, i al mateix temps recanviar-les, en cas d’un augment de la graduació.
No tots els ulls poden albergar una lent intraocular del tipus ICL, per assegurar aquesta possibilitat s’ha de mesurar l'espai entre la còrnia i el cristal·lí, entre altres paràmetres, de manera que són lents molt personalitzades que es manufacturen per encàrrec amb les dimensions i graduació pròpies i exclusives de cada ull.
Mar, quant fa que treballes a l’ICO i quin lloc de feina ocupes?
Vaig començar a l'ICO durant l'últim curs de la universitat. Va ser l'any 2017, havia de fer les pràctiques i vaig decidir que les volia fer en una clínica i em van donar l'oportunitat de fer-les aquí, a l'ICO. Quan vaig acabar la carrera vaig anar a Madrid a fer un màster d’optometria clínica i hospitalària i, quan vaig tornar a Barcelona l'any 2018, va ser quan em van contractar com a treballadora oficial.
Durant aquests anys, dins de la Unitat d'Optometria Clínica he anat passant per diverses subunitats. Vaig començar a la subunitat de teràpia visual i col·laborant amb la Unitat d’Oftalmopediatria, l’any 2019, després de fer un postgrau de fotografia ocular, vaig passar a la subunitat d'Optometria Instrumental, fent les proves diagnòstiques i, avui en dia, també formo part de l’equip d'especialiestes en Cirurgia Refractiva.
Mar, quantes diòptries tenies i quant temps feia que portaves ulleres?
Jo tenia 8 o 9 anys quan vaig manifestar als meus pares que no veia bé la pissarra a l'escola. Feia tercer de primària i recordo que havia de seure a les primeres files per a poder seguir bé les classes. Va ser llavors quan els meus pares van demanar-me cita per a una revisió oftalmològica i em van portar a Barcelona. És curiós, però soc pacient d'ICO des de llavors. Em visitava amb la Dra. Silvia Gamboa, oftalmòloga pediàtrica d’aquí, i va ser ella qui em va prescriure les meves primeres ulleres. Encara no arribava a una diòptria de miopia amb una mica d'astigmatisme, però, a mesura que vaig anar creixent, la miopia va anar augmentat i amb els anys em vaig tornar totalment dependent de les ulleres per tenir una bona visió i no perdre'm informació del meu voltant. Sempre he portat ulleres perquè les lents de contacte no m'anaven gaire bé. Em resultaven bastant incòmodes perquè se'm ressecaven els ulls i només les portava a estones, per anar al gimnàs, a la platja, algun cop per treballar... Poca cosa.
Després de tant temps a l'ICO, com és que has decidit fer-te ara la cirurgia?
Bé, en el meu dia a dia vaig veient a molts pacients que s'operen, estic en contacte amb els resultats obtinguts i amb les experiències d'aquestes persones. Al final, quan en la teva pràctica clínica veus que les expectatives visuals dels pacients es compleixen i que acaben tan contents i amb una recuperació pràcticament immediata, doncs... Vaig plantejar-me el "i per què tu no?" i llavors vaig decidir operar-me.
Personalment, jo estava molt acostumada a veure'm amb ulleres, m'agradava portar-les, inclús estèticament m'agradava molt com em quedaven. La gran raó per la qual em vaig operar va ser el fet de pensar que tenia l'opció de llevar-me el matí i tot just obrir els ulls veure-hi bé.
És a dir que encara que t’agradés portar ulleres et suposaven un inconvenient en el teu dia a dia…
Home... per més que m'agradessin estèticament, era una dependència absoluta, ja que sense ulleres la meva visió estava molt limitada… Pensava que el fet de no dependre de cap correcció òptica havia de ser un gran què...
Mar, explica’ns una mica el procés que vas fer durant el preoperatori
Vaig haver de fer una primera visita amb l'equip de Cirurgia Refractiva on se'm van realitzar les proves preoperatòries que fem per protocol a la clínica. Se'm va fer una graduació amb gotes i sense, una topografia, una OCT de segment anterior per a veure i mesurar totes les estructures de la part anterior dels meus ulls i, finalment, una exploració oftalmològica completa per a assegurar que tot estava bé pel que fa a la meva salut ocular.
Un cop mesurats tots els paràmetres dels ulls, podem saber si per espai s'hi pot posar una lent intraocular a dins o no. En el meu cas, aquest espai era una mica just perquè la meva càmera anterior és una mica estreta, però, per sort, no tan estreta com per no cabre-hi. Tots els paràmetres dels ulls mesurats, juntament amb la graduació, es bolquen a un programa informàtic de càlcul. La calculadora assigna una mida teòrica, però al final l’equip decideix les característiques definitives de la lent a implantar. En el meu cas es va fer un ajust final, basant-nos en l’experiència dels professionals que va ser tot un encert.
Has estat involucrada en tot el procés de decisió?
Sí. No vaig ser jo personalment qui va calcular la lent final perquè tot just he començat a formar-me per a poder calcular aquestes lents, però sí que vaig formar part de tot el procés d'elecció i decisió final. Va ser una decisió presa per tot l'equip que, al final, és un equip que té molta experiència i sap el que es fa amb tota seguretat.
Com has viscut la cirurgia com a pacient?
Bé, quan vaig passar més nervis va ser els dies abans de la cirurgia, perquè s'acostava el dia i al cap i a la fi és una intervenció i sempre estàs una mica nerviós, però quan va arribar l'hora, estava supertranquil·la i no vaig entrar gens nerviosa a quiròfan. No estava gens preocupada perquè estava en un ambient conegut, conec a l'equip de quiròfan i també al Dr. David Andreu, que és qui em va operar i a qui li tinc confiança absoluta. Ja fa més de 20 anys que implanta aquestes lents. Des del principi fins al final he estat tranquil·la i amb molta confiança perquè tenia la certesa de què estava en molt bones mans en tot moment.
Durant la cirurgia et vas adonar d'alguna cosa?
No em vaig adonar de res perquè vaig entrar a quiròfan i directament em van posar les gotes per dilatar la pupil·la, em van preparar una mica i de seguida em van començar la sedació. Amb la sedació vaig entrar en un somni ben profund i quan em vaig despertar ja estava tot fet.
No recordo molt bé els moments immediats després de quiròfan i tampoc em vaig fixar en la meva visió immediatament després. Vaig arribar a casa i vaig descansar un parell d'hores amb els ulls tancats i, al vespre, quan vaig encendre la tele i la veia bé des del sofà, va ser com un —uau! —molt gran. L'endemà, quan em vaig llevar, ja hi veia tan bé que sincerament em costava de creure. Només tenia una mica de fotofòbia (sensibilitat a la llum) pels efectes de la dilatació.
No t'esperaves aquesta reacció?
Sabia que la recuperació era ràpida, però tenir una visió tan excel·lent i en tan poc temps és al·lucinant. Vaig entendre en primera persona la reacció dels pacients quan venen l'endemà d'operar-se a fer el control. Felicitat absoluta.
I el postoperatori com el vas viure en general?
El postoperatori el vaig viure molt bé. No vaig tenir cap mena de molèstia, de fet, quan vaig anar al control de les 24 hores ningú hauria dit que m'havia operat el dia anterior perquè els meus ulls estaven completament blancs, sense cap signe d'inflamació aparent, la visió ja estava sobre el 100%, així que... meravellós! De fet, hi veig molt millor que quan portava ulleres. Al cap de pocs dies ja podia fer vida normal, ja podia banyar-me a la piscina, anar a la platja…
Una de les coses que sabia que em passaria i que em va crear molta curiositat van ser els fenòmens disfotòpics que anomenem halos. Aquests halos es veuen els dies posteriors a la cirurgia perquè la lent té un foradet al mig que serveix per al drenatge de l’humor aquós. Quan la llum incideix en aquest foradet es fa una espècie de reflex i és quan es forma aquest halo al voltant de la llum puntual a la qual estàs mirant. Reconec que al principi els buscava molt perquè els volia observar i entendre, però a mesura que han anat passant les setmanes han desaparegut pràcticament. El meu cervell ja s’hi ha neuroadaptat i ja els ha eliminat quasi totalment.
Estàs contenta d’haver-te fet la cirurgia?
Estic molt contenta de la decisió que he pres i, ara que m’ho miro en perspectiva, sí que em pregunto com és que no m'ho havia plantejat abans.
És curiós, però a poc a poc et vas adonant de canvis que notes en el teu dia a dia, coses simples potser, com ara dutxar-te i veure bé el terra de la dutxa, els teus peus o poder-te maquillar sense haver-te d’amorrar al mirall, o, simplement, tenir una visió de lluny boníssima, capaç de distingir detalls molt concrets a molta distància.
Creus que passar per la cirurgia t'ha donat més d'empatia a l'hora de treballar a l’ICO?
Molta més. De fet, ara, quan veig a algun pacient que ja s’ha operat fa temps, m’agrada que m’expliqui la seva experiència i comentar-la plegats perquè ara també l’he viscut jo, o bé quan veig a algun pacient que s’ha d’operar i li puc explicar la meva experiència i resoldre algun dubte que pugui tenir... En definitiva, considero que dona un punt extra de confiança i tranquil·litat envers la cirurgia i m’agrada.
El cas de la Mar és un cas molt especial per a nosaltres. Entrem en contacte diàriament amb pacients que es realitzen la cirurgia, però el fet que una optometrista titulada que està cada dia en contacte amb aquests pacients i amb els resultats obtinguts decideixi realitzar-se la cirurgia, és quan es demostra la confiança i seguretat que té en la nostra tecnologia i en el nostre equip mèdic. Moltes gràcies, Mar, per la teva labor diària i per reconeixe’ns la feina ben feta.
A l’ICO estem en contacte directe i constant amb els fabricants de les lents per trobar, en tots els casos, les lents més adequades per a cada pacient, que s’adaptin a les dimensions i graduació exclusives de cada ull. Treballem en equip perquè la lent que implantem permeti assolir al pacient la seva màxima agudesa visual. Sabem que cap ull és igual i, per tant, les lents han de ser personalitzades.
Estàs cansat de portar ulleres o lents de contacte?
Si estàs cansat de portar ulleres o lents de contacte i tens ganes d’experimentar què significa veure-hi bé, consulta els nostres professionals de la Unitat de Cirurgia Refractiva sense compromís. Valoraran quina és la cirurgia refractiva més adequada per a tu. Informa-te’n trucant al 934 155 637 o envia’ns un WhatsApp AQUÍ i el nostre equip d’Atenció al Pacient t’indicarà els passos a seguir.