Carme: Vaig descobrir què significa veure-hi bé de nou

“Fins que no descobreixes que hi ha coses millors i que pots tenir més qualitat de vida no n’ets conscient.”

La Carme veia des de feia anys punts negres i teranyines amb els dos ulls que li van disminuir la seva qualitat visual progressivament. Fa tres mesos va decidir sotmetre’s a un tractament quirúrgic anomenat vitrectomia per a eliminar aquests punts negres i recuperar la nitidesa i la claredat en la visió.

La patologia que pateix la Carme s’anomena Hialosi Asteroide i es caracteritza pel desenvolupament de microopacitats a l’humor vitri, el gel transparent i viscós que es troba a l’interior del globus ocular. Aquestes opacitats estan formades essencialment per cristalls de calci que floten per l’humor vitri i produeixen al pacient la sensació de veure punts negres o teranyines. Cal diferenciar-ho de la Sínquisi Centellejant, procés amb similituds, secundari a algunes afeccions oftalmològiques com la inflamació intraocular, algun traumatisme ocular o l’hemorràgia vítria.

Gràcies a les noves tecnologies, els riscos de la vitrectomia, una cirurgia altament especialitzada i efectiva per a eliminar aquesta patologia, s’han reduït molt, i alguns pacients com la Carme poden tornar a gaudir de veure-hi bé.

Per què vas venir a l’ICO per primera vegada?

Treballava a prop de l’ICO i a més tenia molt bones referències. La primera vegada que vaig venir vaig ser molt ben atesa per la Dra. Carme Macià i més tard el meu marit va tenir problemes a la vista i també es va visitar amb ella.

Per què et visitaves amb la retinòloga?

Perquè em van diagnosticar una malaltia que es diu Hialosi Asteroide. Jo no tenia ni idea de què era, només que veia uns puntets negres. Al principi quan els vaig descobrir em vaig espantar perquè no sabia el que era, però de mica en mica m’hi vaig acostumar i gairebé ni ho recordava. Amb el temps, tot això va anar creixent i no hi veia bé, fins que al final l’especialista em va dir que hi havia una possible operació i vaig decidir fer-la.

Els punts negres que veies et dificultaven fer la teva vida diària?

Tenim un cervell que deu ser magnífic, perquè al principi quan en tenia pocs ho notava molt, sobretot treballant amb l’ordinador o quan havia de fixar la vista amb un llibre... Després, a la teva vida diària, ja és una cosa més que tens i t’acostumes. Amb els anys ja n’hi tenia tants que se’m feia molt incòmode, perquè a l’ull dret eren punts negres bastant petitons i teranyines al voltant, però a l’ull esquerre n’hi tenia molts.

Abans ens comentaves que al principi de veure els punts negres et va espantar. Vas començar a veure’ls de cop?

Més que de cop, potser en algun lloc vaig sentir que podia ser un problema que veiessis algun punt negre o alguna mosqueta, que podria portar alguna complicació o que podia ser signe d’alguna malaltia i em vaig espantar. Llavors a la consulta em van explicar que, efectivament, aquests puntets eren deguts a una malaltia, la Hialosi Asteroide.

Recordo que fa anys em van mirar una vegada el fons d’ull i la doctora que m’ho va mirar em deia que veia punts de color daurat. Vaig pensar, mira, potser tinc trossets d’or a dins l’ull (riu).

Com et va afectar el diagnòstic de la Hialosi Asteroide?

Quan tenia 20 anys vaig ser diagnosticada de Lupus eritematós i en fer-me gran i passar el trauma del fet que tenia una malaltia que podria progressar, em van diagnosticar la sínquisi. Vaig pensar, deu ser una altra conseqüència, no li vaig donar més importància que això perquè em trobava bé. Quan tens una malaltia li atribueixes tot el que et passa.

Jo soc una dona que vaig començar a treballar molt d’hora en una feina molt competitiva per part femenina i per part masculina, i llavors vaig ser mare. El que menys em feia perdre el son era el que tenia als ulls, m’entens? Hi havia 50.000 històries més. Era conscient que veia punts negres i que em molestaven, però potser n’he sigut molt més conscient quan l’empresa va plegar i vaig tenir més temps per a mi. Llavors vaig parlar amb l'oftalmòloga, que és de molta confiança, i vam parlar de fer l’operació.

Com és que al final vas decidir fer-te la cirurgia?

La doctora sempre m’havia dit, els punts negres els pots treure o els pots deixar, ets tu la que ha de prendre la decisió. Quan tu vulguis ho farem. Jo ara tinc 68 anys i vaig pensar, per què no? Més tard potser no, ara era el moment i que ho vaig fer.

Tinc una amiga que és metgessa i em deia que no m’ho fes, que ho deixés, però jo vaig dir, mira, jo ho faré. Soc molt decidida.

En què consisteix la cirurgia per a eliminar els punts negres?

Em van dir que em posarien anestèsia local i em traurien l’humor vitri, un gel que hi ha a dins l’ull. Es veu que en el meu cas m’havia fet uns grumolls de cristalls de calci que em feien veure els punts negres.

Com va anar la vitrectomia?

La cirurgia va anar molt bé. Amb l’ull esquerre tenia molt poqueta visió i després de l’operació tot era claror! Una llum… Quina il·lusió…! Però al mateix temps, quan em van destapar l’ull, va ser com si m‘haguessin tirat un gerro d’aigua freda al cap. Què va passar? Jo sabia que l’ull que m’havien d’operar estava malament i que no hi veia, però després de la cirurgia vaig ser conscient que en realitat amb l’altre ull no hi veia gens.

Em vaig posar molt trista, perquè jo no sabia que amb l’altre ull hi veia tan poc, però és clar, els punts negres els tenia als dos ulls… Jo pensava que l’endemà de la cirurgia estaria tot perfecte, i sí, molt contenta, hi veia molt millor del que m’hagués imaginat mai, però resulta que ara amb l’ull que no hi veig és amb l’altre, està tot fosc i pler de punts negres.

En acabat, parlant amb la doctora i recapacitant ho vaig entendre. Estem en procés de fer la cirurgia de l’ull que em falta perquè hi pugui veure bé amb els dos.

Després de la cirurgia vas deixar de veure els puntets negres immediatament?

En sortir de la cirurgia portava l’ull tapat, l’endemà vaig fer la visita de control perquè em traguessin el bandatge i, quan m’ho van treure, vaig dir, ostres! Que bé!

Va ser immediat, en destapar-me l’ull vaig dir, uau, quina claror! Tot nítid! I l’altre ull em va dir, i jo què? (riu) Quan m’operin l’altre hi veuré molt bé amb els dos.

Quina sensació vas tenir en veure-hi bé després de tants anys?

Va ser com si sortís el sol, aquella claror que no recordava que hagués vist mai. Va ser un miracle, molt bé. No em pensava que pogués veure-hi així, no sabia que tenia la visió tan afectada per la Sínquisi. Jo veia llum, però ara tanco l’ull operat i veig que no… És més fosc, veig puntets i la meva visió no és nítida... En canvi, amb l’altre sí. És el que diuen que en el país de los ciegos el tuerto es el rey. Fins que no descobreixes que hi ha coses millors i que pots tenir més qualitat de vida no n’ets conscient.

Amb la informació que tens ara, et tornaries a fer la cirurgia?

Sí. Ho tornaria a fer. Estic molt contenta d’haver-la fet. Crec que també és molt important tenir confiança amb la persona que et farà la intervenció. Jo li tenia tota la confiança del món amb la doctora i anava predisposada a què m’ho faria bé… Jo sabia pel meu marit que la Dra. Carme Macià era una professional i hi anava molt tranquil·la. En cap moment vaig pensar que em podria quedar sense visió per fer-me la cirurgia.

Vols afegir alguna cosa més?

Que m’encanta tota la labor que esteu fent. És molt valuós el treball que feu d’informar els pacients, perquè moltes vegades no fem les coses per ignorància. Jo sé que la meva operació no és urgent i sé que n’hi ha d’altres que sí que ho són. A vegades ens enfadem perquè ens fan esperar, però quan veus que hi ha persones que realment ho necessiten i després aconsegueixen veure-hi i que tu pots esperar… No té preu.

Espero que a algú li pugui servir la meva experiència. Si amb aquesta entrevista podem ajudar el més mínim a algú, ja val la pena, perquè de vegades ignorem que hi ha solucions per a moltes coses i hem d’aprofitar els mitjans que tenim avui en dia. És importantíssim.

Per la meva part, penso que estic molt bé, que estic molt contenta i el pla és operar l’ull dret, compensar els dos ulls i donar gràcies perquè puc veure-hi millor.

La Carme va anar disminuint la seva qualitat visual amb els anys  i no va ser fins que es va fer la cirurgia que va descobrir com l'havia estat limitant la Hialosi Asteroide. Esperem que ben aviat s’operi l’altre ull i que pugui gaudir de la claredat i de la nitidesa visual de nou.

Com bé ens ha explicat, de vegades ignorem que hi ha solucions per a moltes coses que sí que en tenen. Si creus que la teva agudesa visual ha disminuït, o notes canvis en la teva visió, és important que acudeixis a un especialista perquè et faci un diagnòstic i et pugui indicar el tractament més adequat per a la teva situació. Truca al 934 155 637 o envia’ns un WhatsApp AQUÍ i el nostre equip d'Atenció al Pacient t’orientarà.