Renato: “El meu somni era aixecar-me al matí i veure-hi bé”

Fa dos mesos que en Renato ha pogut renunciar a l'ús d'ulleres i lents de contacte gràcies a la implantació de les Lents Intraoculars ICL. El seu cas és molt especial perquè, a més de tenir una graduació de més de 10 diòptries de miopia i astigmatisme, en Renato està diagnosticat d'una malaltia anomenada queratocon.

El queratocon o còrnia cònica és una malaltia que es caracteritza per produir un augment progressiu de la curvatura corneal i, al mateix temps, un aprimament del vèrtex corneal, deformant la còrnia en forma de con. Les seves conseqüències són l'augment de la miopia i/o l'astigmatisme i una disminució de la visió de caràcter progressiu.

En els casos més complicats, la còrnia pot sofrir trencaments en l’àmbit central a la seva capa més interna i permetre l'entrada de líquid dins de la seva estructura (hydrops) i, per tant, produir un dèficit visual important.

A causa de la seva malaltia, i després de rebre un cop a l'ull, en Renato es va haver de sotmetre l'any 2017 a una cirurgia. El Dr. David Andreu li va implantar a l'ull dret una pròtesi anomenada anells intracorneals. L'objectiu era reforçar la còrnia, millorar la seva irregularitat i la seva esfericitat per a disminuir les aberracions òptiques produïdes per la malaltia del queratocon.

En Renato, ens comparteix la seva experiència a l'IO·ICO, les seves dues cirurgies i l'alleujament que li ha produït poder dir adéu a les ulleres i a les lents de contacte després de tants anys i de tanta graduació.

Renato, com vas arribar a l'IO·ICO per primera vegada?

El meu germà i jo tenim queratocon als dos ulls des dels 13-14 anys i som usuaris de lents de contacte des de fa uns vint anys.

Jo treballo com a especialista de cinema i, un dia, en una escena amb cavalls, un d'ells em va donar, per accident, un cop a  l'ull dret. Vaig anar a una òptica perquè em fessin unes lents de contacte noves, ja que arran del cop em va augmentar la graduació. Un cop allà em van recomanar visitar-me amb un oftalmòleg perquè van veure una deformació nova a la meva còrnia.

Em vaig visitar en un hospital, però no em va agradar el tracte que em van donar. Em van proposar fer-me una operació que pel que em vaig informar tampoc m'hagués solucionat molt. Va ser llavors quan vaig venir a l'IO·ICO per a una segona opinió.

I et van recomanar cirurgia amb anells intracorneals…

Sí, em vaig trobar amb la Montse Ortiz (Optometrista Clínic de la Unitat de Cirurgia Refractiva). Em va explicar molt bé el que tenia, i, l’any 2017, em vaig sotmetre a una primera intervenció. El Dr. Andreu em va posar dos anells intracorneals a l'ull dret, per a reforçar la còrnia i corregir la deformitat que s'havia produït amb el cop. L'objectiu sempre és evitar el trasplantament de còrnia, perquè és més invasiu per a l'ull, a més de tenir més riscos.

Saps per què es va desenvolupar el queratocon en primer lloc?

Tot apunta al fet que, de petit, tant el meu germà com jo, vam tenir una al·lèrgia i ens vàrem gratar molt els ulls. De tant gratar-los amb força se'ns va desenvolupar la malaltia…

Quant va durar la cirurgia de la implantació dels anells intracorneals?

Va ser més llarga que la de la implantació de la lent ICL i pel que tinc entès, encara que no soc cap professional, també és més complicada.

I el postoperatori, com va ser?

Vaig haver de fer servir un col·liri antibiòtic uns dies. La veritat és que va ser el 2017 i no ho recordo molt bé. Tinc més recent la cirurgia amb la lent ICL. La seva recuperació va ser més còmoda.

Com vas saber de l'existència de les lents ICL?

Passat un temps de la cirurgia dels anells intracorneals, en una revisió, li vaig comentar a l'equip d'ICO que el meu somni era aixecar-me al matí i veure bé sense haver de fer servir les lents de contacte. La Montse Ortiz em va explicar que hi ha unes lents anomenades ICL que amb la meva alta graduació són ideals.

Em va ensenyar un prototip d'un ull i em va explicar en què consistia la implantació de la lent d'una forma que em va fer sentir molt segur, ja que és una operació controlada que fa molts anys que es fa. Llavors, vaig valorar una mica la meva situació del moment i el temps que portava utilitzant lents de contacte i vaig decidir fer-ho.

En realitat, per a mi va ser un —endavant! — vaig trigar mig segon a decidir. Em van fer les proves i aquí estic. Estic operat des de fa dos mesos i estic molt content. El meu germà també es va fer l'operació, però ell un mes abans que jo. El nostre somni era veure bé sense l'ús de les lents de contacte.

Tens molta graduació? Quina agudesa visual tens?

Mira, quan passes de 10  ja deixes de portar el compte, potser 14-15 diòptries de miopia a més d'astigmatisme, no ho sé. Sense lents de contacte no veia res, ni de lluny ni de prop.

I d'agudesa visual, amb els dos ulls oberts veig el 100% sense ulleres. En l'ull esquerre tinc un 100% i en el dret crec que una miqueta menys des del cop que em vaig fer.

Quines lents de contacte feies servir abans de la implantació de la ICL?

Estic acostumat a fer servir les lents de contacte rígides fluorocarbonades. Quan em van posar els anells intracorneals, el diàmetre de la lent de contacte era el màxim permès. Va ser una bona feina per part de la Unitat d'Optometria perquè vaig fer una prova amb una altra lent de contacte, l'híbrida, però no em va anar gaire bé. Suposo que per la manipulació. Estava acostumat amb l'altra, i posar-me el dit dins de l'ull per a treure'm la lent de contacte m'era més incòmode.

Trobaves còmode portar lents de contacte?

La veritat és que la graduació de la lent de contacte estava molt ben trobada. El problema era que quan se'm movia d'un costat a un altre de l'ull em molestava bastant i era difícil centrar-la una altra vegada a la còrnia.

Recordo que tenia la sensació que em pujava la pressió de l'ull. Crec que estava ja en un punt en el qual l'ús de lents de contacte se'm feia molt incòmode. A més, pel meu ofici, havia de fer-les servir més hores del que és degut. Hi havia dies que estava 12, 15 i 18 hores amb les lents de contacte posades perquè per exemple, potser estàvem gravant al desert i no tenia on treure-me-les. Fins i tot, alguns dies dormia amb elles, encara que sé que està totalment prohibit (riu).

També se m'assecaven molt els ulls, anava sempre amb llàgrimes artificials.

Donat el teu historial clínic, et feia respecte posar-te la lent ICL?

No. He tingut queratocon des de petit i he pogut veure l'evolució en el camp de l'oftalmologia. Conèixer l'existència de les lents i veure com funcionen em sembla una cosa increïble. A més, l'operació és ràpida, dura una mitja hora en total i surts veient bé. Recordo que quan vaig obrir els ulls tenia al davant el Dr. Andreu i em va dir “mira, m'estàs veient” i tenia raó. Tenia confiança. Sabia que és una operació que feia anys que es fa. A més, el doctor em va donar molta confiança, que és molt important.

Després de l'operació ja hi veies bé. Quina sensació tenies en fer-se realitat el teu somni?

Al principi estàs molt atent a qualsevol sensació. El meu cervell sempre em recordava que m'havia de treure les lents de contacte abans d'anar a dormir i a vegades encara m'ho recorda i penso “ei, no fa falta”. De la mateixa manera, al principi veus uns halos de llums que amb el temps el cervell s'acostuma i desapareixen. Hi ha sensacions noves com mirar de reüll, que no ho reflexiones, però que amb les lents de contacte estàs una mica limitat. La veritat és que estic molt content. Ara tinc una vida normal sense haver de fer servir les lents de contacte.

 

Ja fa gairebé dos mesos de la cirurgia, estàs content amb el procés i els resultats?

Estic molt content, encara no m'ho crec. A vegades encara busco les ulleres. Són tants anys amb ulleres i lents de contacte… Si hagués de definir el que ha significat la cirurgia per a mi és llibertat. Hi ha activitats que abans no feia o m'eren incòmodes, per exemple, anar a la piscina, perquè anava amb lents de contacte i se'm podien sortir. Després de la cirurgia va ser un — Uau! — ja no haig de preocupar-me. Un altre exemple és quan munto a cavall, si m'entra pols o el que sigui ja no és com abans que qualsevol coseta que m'entrava dins, em feia mal i se'm posaven els ulls molt vermells.

Quan penso en l'operació m'adono de fins a on podem arribar avui dia. Em van gravar la cirurgia i tinc el vídeo, és increïble, l'he vist moltes vegades. Ho he comparat amb altres de YouTube i em sembla que la tècnica és més ràpida i delicada.

Vols afegir alguna cosa més?

Vull agrair a la clínica d'ICO i a totes les persones que han fet possible que puguem veure bé i que dediquen la seva vida a estudiar i fer aquest progrés per a millorar la nostra qualitat de vida. Soc un altre des que m'he operat, crec que fins i tot estic més content, estic molt feliç de gaudir d'aquesta nova etapa de vida.

Penso que només qui té aquest problema pot saber el que sento. Quan ho comento amb algú que no ha portat mai ulleres ni lents de contacte m'adono que no saben el que dic, no ho entenen.

En Renato ens explica algunes anècdotes d'abans i després de l'ús d'ulleres/lents de contacte

• Hi veig molt bé, sobretot des de lluny. Ho noto molt quan condueixo, faig proves per a comprovar quines distàncies veig i fins i tot ho comparo entre un ull i l'altre.
• Vaig amb la intenció de treure'm les lents de contacte i a mig camí haig de tornar enrere. Em dic “No, Renato, no. Ja no ho necessites”. Ara em passa menys, però les primeres setmanes era increïble, com un error cerebral.
• Quan llegeixo tinc el llibre molt més lluny, abans es notava que era miop i encara que hi veia, necessitava tenir-lo més a prop.
• No recordava què era veure-hi bé sense necessitat d'ulleres ni lents de contacte. Des dels 7-8 anys que portava ulleres. Ara torno a saber què és veure-hi bé.
• Abans o després de la feina, aquesta estona que ja no t'has de posar la lent de contacte o treure-te-la, per a mi és un gran què.
• A la meva feina viatjo molt, i als aeroports sempre em paraven per a comprovar l’estoig de les lents de contacte…
• La policia m'havia parat més d'una vegada per tenir els ulls inflats i vermells i em preguntaven si m'havia pres alguna cosa i jo els deia “No... No veus que soc usuari de lents de contacte?”.

Estem molt orgullosos i contents de veure la felicitat d'en Renato en aquesta nova etapa. Si et sents identificat/a amb el que ens explica, tant si tens queratocon com si no, i vols sentir de nou la llibertat que suposa no haver de preocupar-te per veure-hi bé cada dia, pots contactar amb la nostra Unitat de Cirurgia Refractiva. Valorarem el teu cas, et farem totes les proves necessàries sense compromís i triarem la millor cirurgia refractiva per a tu.

Pots telefonar al 934 155 637 o enviar un WhatsApp WhatsApp AQUÍ..