El risc de glaucoma en pacients amb miopia alta
17/05/2023La miopia és un defecte refractiu que provoca dificultat en la visió de lluny. És una de les afeccions refractives més comunes, juntament amb la hipermetropia i l'astigmatisme.
Per a veure correctament, quan mirem amb un ull sa, la imatge que es forma dins l'ull té lloc en el pla de la retina, mentre que en un ull miop aquesta imatge s'enfoca per davant d'ell, causant visió borrosa i dificultat per a enfocar els objectes llunyans.
Existeixen diferents graus de miopia, es considera miopia lleu quan aquesta no té més de tres diòptries, moderada quan té de tres a sis i elevada quan sobrepassa les sis diòptries.
La miopia és un factor de risc que pot augmentar l’aparició de diverses malalties oculars, com la cataracta precoç, trastorns en el vitri que poden conduir al despreniment de retina, problemes a la màcula i el glaucoma.
Què és el glaucoma?
El glaucoma és una neuropatia òptica, és a dir, una afectació del nervi òptic, en el qual el factor de risc principal és l'augment de la pressió intraocular i és una de les causes més importants de ceguesa irreversible en el món.
Aquesta malaltia afecta aproximadament a un 3% de la població, però d'aquest percentatge s'estima que una gran part no estan encara diagnosticats.
El repte principal: la detecció del glaucoma en l'etapa asimptomàtica
Entre els factors de risc per a presentar glaucoma es troba: tenir antecedents familiars de glaucoma, presentar miopia i, sobretot, que la miopia sigui major de -6 diòptries.
El nervi òptic de l'ull miop alt és més sensible a l'efecte del glaucoma.
Un dels reptes als quals ens enfrontem en el glaucoma és el seu diagnòstic, ja que en les seves etapes primerenques el glaucoma no presenta símptomes, és a dir, el pacient no percep que el seu nervi òptic es deteriora fins que hi ha una pèrdua substancial de la visió.
És important saber que en el moment en què el pacient percep alguna dificultat visual a causa del glaucoma, aquesta ja és irreversible. Llavors, el tractament s'haurà de centrar a mantenir la resta de la visió que el pacient encara conserva, però la visió perduda no es podrà recuperar.
Per què pot passar desapercebut en un ull miop?
En els pacients miops és possible que la pèrdua de camp visual passi desapercebuda per la presència de defectes deguts a la miopia i, per tant, és possible que el pacient no se sotmeti a un examen oftalmològic durant anys pensant que simplement es tracta d'un augment de la graduació.
Per aquest motiu, i especialment les persones que tinguin antecedents familiars i miopia alta, recomanem amb encariment sotmetre's a una revisió oftalmològica anual completa a partir dels 40 anys. D'aquesta manera podrem detectar el glaucoma en la seva etapa asimptomàtica i ens assegurarem de tractar la malaltia abans que hi hagi danys en el nervi òptic.
Quines proves portem a terme per a detectar i controlar el glaucoma?
En les revisions oftalmològiques no només es mesura la pressió ocular, un procediment que és totalment indolor i molt ràpid. A més, es realitza una completa exploració ocular i es realitzen les proves de cribratge del glaucoma, que consisteixen en una Tomografia de Coherència Òptica (OCT) del nervi òptic i de les capes retinals que l’envolten, així com de les fibres ganglionars que envolten la màcula, amb la finalitat de detectar la seva pèrdua en fases primerenques de la malaltia; una Campimetria o Camp visual per a veure la funció retinal expressada principalment en la visió perifèrica, una Paquimetria per a mesurar el gruix corneal i poder ajustar millor la pressió intraocular i, finalment, fotografies del nervi que ens ajudaran a fer un millor seguiment, valorant qualsevol canvi en l'aspecte del nervi o descartant la presència d'hemorràgies que solen indicar sofriment tissular relacionat amb el glaucoma.
Cada quant recomanem fer revisions oftalmològiques?
La freqüència de les revisions dependrà de la normalitat de les proves. En els pacients en què trobem algun mínim indici o sospita de glaucoma, probablement farem revisions cada 4 o 6 mesos, en canvi, en els pacients en els quals tot sigui normal, les revisions seran suficients amb una vegada a l'any. A l’inici del procés s’han de dur a terme dues proves en poques setmanes que serviran de punt de partida per a poder valorar els canvis al llarg del temps.
Com hem vist, el glaucoma pot ser més sever i passar més desapercebut en els pacients amb miopies altes, per ser una malaltia asimptomàtica en els seus inicis i per la facilitat d'atribuir-ne els símptomes als propis de la miopia. Per aquest motiu, a l’ICO recomanem als pacients que presenten miopies altes que es realitzin controls periòdics específics per a descartar el glaucoma, atès que el glaucoma només es pot diagnosticar mitjançant un examen oftalmològic i una vegada presenta símptomes aquests ja són irreversibles.
Demana una revisió oftalmològica completa amb els nostres professionals de la Unidad de Glaucoma. Truca’ns al 934 155 637 i el nostre equip d'Atenció al Pacient t'assessorarà. També pots contactar amb nosaltres a través del nostre servei de WhatsApp AQUÍ.
Tema presentat a la Sessió Clínica formativa de l’VERTE Oftalmología Barcelona per: