Després de la cirurgia de cataractes, han canviat els teus hàbits laborals?

Per motius laborals, en Carles i la Glòria sempre porten a la motxilla els binocles, per veure de lluny si hi ha hagut alguna allau, i la lupa, per analitzar els cristalls i saber si hi ha risc d’allaus. Per altra banda, la Glòria, ens relata la quantitat d’ulleres que fan servir en el seu dia a dia: les de rufaga, les de la neu, les de protecció de muntanya, les de conduir, les de submarinisme…

En Carles i la Glòria, són un matrimoni amb unes necessitats molt similars a causa de la seva feina de prevenció d’allaus. Tots dos s’han implementat una lent Intraocular dins l’ull. En Carles només tenia un 15% de visió en un ull a conseqüència d’una cataracta, i, gràcies a la implantació de la lent, igual que la Glòria, ara pot desenvolupar la seva tasca professional sense requerir l’ús d’ulleres.

Avui tenim l’oportunitat de conversar amb ells i que ens expliquin la seva experiència amb nosaltres i la solució que se’ls ha donat a aquests requisits visuals tan especials.

Carles i Glòria, com és que vàreu venir a la consulta d’ICO els dos junts? Quin problema visual teníeu?

Glòria: En Carles i jo estem casats i els dos treballem al Servei de Predicció d'Allaus de la Generalitat de Catalunya i, per tant, les necessitats visuals que tenim en l’àmbit professional són molt compartides.

Jo tenia un inici de cataractes als dos ulls. Podria haver-me esperat més temps, però em vaig operar perquè m’entorpia en l’àmbit laboral. 

Després de la cirurgia de cataractes, han canviat els teus hàbits laborals?

Glòria: Sí, perquè per la feina que fem de prevenció d’allaus necessitem diferents ulleres de sol; les de rufaga, les de protecció, unes altres per la neu… També n'havia de fer servir unes per treballar amb l'ordinador. Les de conduir tampoc no poden ser amb el mateix filtre solar que les de muntanya, ja que, en funció de l’altitud de la muntanya, aquest filtre ha de ser més potent i la forma de la ullera ha de tapar el 100% de la llum que entra pels costats. Tot això per mi era molt aparatós. A més, tant en Carles com jo practiquem diferents tipus d'esport i, al final, una cosa amb l'altra em va fer decidir operar. Jo volia deixar de portar ulleres a la feina i per fer esport, no m’importava tant si necessitava ulleres per llegir, incús trobo que et fan interessant.

I tu Carles, quin problema visual tenies?

Carles: Jo tenia miopia moderada als dos ulls. Amb les ulleres ja anava tirant, però aquest últim any i mig vaig notar que anava perdent la visió de l'ull esquerre, fins que em vaig quedar amb només un 15% d'agudesa visual en aquest ull a causa d’una cataracta.

Amb aquesta cataracta tan avançada, evidentment vaig optar per operar-me. El tema era que em podia operar els dos ulls, tot i que a l’altre ull només hi tenia un inici de cataracta, o només l’ull més afectat.

Quina opció et van recomanar?

Carles: En el meu cas jo el que volia era prioritzar la visió de lluny amb la cataracta operada per tenir-la perfecta. La D.O.O. Montse Ortiz (Optometrista de la Unitat de Cirurgia Refractiva) em va explicar els tipus de lents que hi ha, i l’equip em va proposar operar-me només l’ull afectat i posar-me una lent intraocular per a potenciar la visió de lluny. D’aquesta manera, la visió d’aquest ull operat, que és l’ull dominant, permet veure bé de lluny tot i mantenint l’altre ull amb la seva miopía baixa per a veure de prop. Es veu que van determinar que el meu cervell es podia adaptar bé a aquesta configuració, com finalment es va confirmar.

Aquesta solució adaptada que em van recomanar va ser pensant en els requisits visuals de la nostra feina, perquè necessitem tant veure molt bé de lluny com també veure molt bé de prop. Hem de poder mirar els cristalls de neu amb lupa i a la vegada també hem de veure bé de lluny per observar el paisatge i analitzar la morfologia del relleu.

Carles, estàs content d’haver-te operat només un ull i de la lent que t’has posat?

Carles: Sí, perquè amb l'ull operat hi veig molt bé. En el meu dia a dia no necessito portar ulleres ni per corregir la miopia de l’altre ull, pel fet que es compensa la visió. De prop, només necessito un augment d’una diòptria per llegir i, inclús, si hi ha llum ho faig sense. Amb la quantitat d’ulleres que fem servir en el nostre dia a dia és molt còmode no haver-les de portar graduades.

Abans m’adonava que no podia sortir a córrer sense les ulleres… Ara vaig amb bici i sé si hi ha sots o no. En el moment en el qual et diuen en xifres que només hi veus un 15% dius, no pot ser! I després, quan t'han operat penses, per un quart d'hora d'estar al quiròfan el resultat és brutal…

Us van operar més o menys a la vegada?

Carles: La valenta va ser la Glòria, que es va operar la primera. I de fet, anava tan llançada que es va operar un ull i al cap d'una setmana l'altre. Jo em vaig operar al cap d'un mes o així.

Estàveu preocupats pel resultat de la cirurgia?

Carles: En el meu cas, estadísticament veus que és una operació molt habitual, el que passa és que des d'un punt de vista no tan racional, que t'operin els ulls sempre et tira una mica enrere.

Glòria: La veritat és que en Carles ha dit que soc molt valenta i en realitat jo soc molt poruga. A mi em feia molt respecte operar-me, però saps allò que penses, “és ara o mai!”.

Jo de petita patia molt quan anàvem a dormir i em quedava a les fosques. Tenia sempre un llumet encès i deixava les persianes mig obertes. Em feia molt respecte operar-me i ara estic molt contenta.

La veritat és que abans que t'operin ja et creen un estat de tranquil·litat només pel tracte personal que t’ofereixen. Jo crec que quan ets un pacient, entres allà i et diuen, mira, et faré això, tot molt proper, súper ben explicat… Crea una tranquil·litat brutal.

I tu Glòria, com hi veus ara?

Glòria: Jo he de dir que, al cap de dos dies de l'operació del primer ull, quan vaig entrar a la cuina de casa vaig dir “ostres, que neta que està!”, perquè és blanca i els colors brillen més… Jo no tenia una cataracta greu ni molt menys, però a part de veure molt bé de lluny, la nitidesa en la visió a mitjana distància ha sigut brutal. O sigui, els colors no tenen res a veure, abans era com si hi hagués contaminació. Veia un tel grogós… Ho he notat moltíssim… Una cosa espectacular, la veritat. Jo si arribo a saber que és així, m'hagués operat amb 30 anys i no amb 56 que tinc ara… Llavors, com ja m’havia comentat el Dr. David Andreu, com que m’he operat per veure-hi molt bé de lluny i a mitjana distància, de prop m’ajudo amb unes ulleres per llegir.

Heu provat d’anar a la neu després de la cirurgia?

Carles: De moment no perquè encara no n'hi ha, però és igual, amb les experiències del dia a dia ja anem veient que són molt diferents d'abans. Per exemple, jo per conduir a la nit quasi ni m’hauria de posar ulleres per l'altre ull, pel tema que comentava que es compensa la visió. Només amb això, no em plantejo cap dubte en l'aspecte professional.

Glòria: La neu és un cos que reflecteix molta llum, però el mar també en reflecteix molta i no ens ha afectat per res. Tot fa suposar que estarem molt bé. De fet, jo he provat de fer servir les lupes que utilitzem per veure els cristalls de neu i l'única diferència és que me l’he graduat a les necessitats d’ara i ja està.

Voleu afegir alguna cosa més?

Glòria: Sí, jo només posaria molt en valor el rol de la D.O.O. Montse Ortiz i del Dr. David Andreu, a part de tot el seu equip, perquè realment tenen un tracte molt proper que et treu molt la por. Trobo que l’extraversió de la Montse i la claredat en què s'explica el doctor ajuden molt a agafar confiança. Fan un equip molt bo.

En Carles i la Glòria ens demostren una vegada més que cada cas és únic i que no hi ha una solució única apta per a tothom. Cada pacient que arriba a la nostra consulta té unes necessitats diferents i uns requisits especials, els quals, com hem pogut veure, venen dictaminats per la seva professió, les activitats d’oci i les característiques visuals i personals de cada un d’ells. A l’ICO som coneixedors del valor d’analitzar cada cas individualment, per això fem un estudi complet i exhaustiu previ: per trobar la millor solució i aconseguir que els pacients, un cop operats, es facin la típica pregunta de “per què no ho he fet abans?".

Tant si la teva visió ha disminuït recentment com és el cas d’en Carles i la Glòria, com si tens ganes de fer un canvi per estar més còmode i deixar de portar cada dia les ulleres, pots demanar cita amb els nostres especialistes per fer-te una valoració. Et farem un estudi complet amb totes les proves necessàries i et recomanarem la cirurgia més adequada per a tu. Truca’ns al 934 155 637 o envia’ns un WhatsApp AQUÍ per a més informació.