Cataractes en parella

Cirurgia- Lents trifocals. Entrevista- Josep i Mª Àngels.

“Al dia següent, ja amb els dos ulls operats, va ser màgic, no ens ho podíem creure. Hi veiem molt bé.”

En Josep i la Mª Àngels són un matrimoni que van acudir al nostre centre per una revisió oftalmològica. Es pensaven que els hi havia augmentat la graduació però van descobrir que, en realitat, tenien vista cansada. A més, se’ls hi havia format cataractes als dos ulls causant-los baixa agudesa visual.

Els dos van aprofitar la intervenció per eliminar l’ús d’ulleres amb la implantació de les lents trifocals. Ens expliquen la seva experiència de passar pel quiròfan “junts”, al mateix dia.

Josep i Mª Àngels, a la revisió oftalmològica els hi van dir que tenien cataractes. Quins símptomes tenien?

Mª Àngels: A mi em ploraven molt els ulls i hi veia malament. Em pensava que havia d’ajustar la graduació perquè porto ulleres i vaig decidir demanar una cita a IO·ICO amb el Dr. Joaquim Fontanals, que és el nostre oftalmòleg habitual. El Dr. Fontanals em va dir que el problema de la meva baixa visió era que tenia vista cansada (presbicia) i cataractes als dos ulls. Sobretot tenia dificultats per treballar amb l’ordinador. Se’m feia molt difícil veure la pantalla. Sense les ulleres no podia fer res; no veia ni de lluny, per la miopia; ni de prop, per la vista cansada.

Josep: A mi també em va dir que tenia cataractes als dos ulls. Si no fos perquè la meva dona la Mª Àngels va decidir fer-se una revisió, segurament jo no m’hagués visitat. M’havia acostumat a no veure del tot bé. Se’m van anar formant les cataractes lentament i cada vegada hi veia pitjor, però no me’n adonava. Va ser una sorpresa per mi quan el Dr. Fontanals em va dir que també tenia cataractes. La meva feina no implica la visió de prop, per tant, no tenir una visió perfecta no m’afectava tant en el meu dia a dia. Em pensava que eren coses de l’edat.

El Dr. Fontanals els hi va explicar l’existència de les lents trifocals en la operació de cataractes. Els hi va costar decidir-se?

Mª Àngels: El Dr. Fontanals ens va dir que ja que ens havien d’operar de cataractes, ens podia posar una lent graduada (trifocal) dins de l’ull, en el lloc del cristal·lí, que és a on es forma la cataracta. D’aquesta manera, ja no hauríem de portar ulleres ni de prop de ni de lluny. No tenia ni idea de l’existència d’aquest tipus de lents. La veritat és que li tinc confiança al meu doctor i no m’ho vaig pensar ni un minut. Ho vam deixar tot a les seves mans.

Josep: A mi, sempre m’han molestat molt les ulleres i últimament, amb la mascareta ja era un suplici, tot el dia entelades… A més, per la feina que faig, que és més física, se’m trencaven moltes vegades, se’m deformaven o ratllaven. N’estava molt cansat, hi veia més borrós amb les ulleres que sense elles… Jo li vaig dir: doctor, em pot operar demà?

Com va ser el procés que van seguir, des del diagnòstic fins al dia de la cirurgia, per a la implantació de les lents trifocals?

Mª Àngels: Després de la consulta amb el Dr. Fontanals vam passar directament per Coordinació Quirúrgica. Allà ens van informar de tot, ens van donar el pressupost, la documentació per a l’analítica preoperatòria i els col·liris que ens havíem de posar per a l’operació. No vam haver de preocupar-nos per a res. Ens van encarregar les lents i ens van dir que ens trucarien quan arribessin per programar el dia de la cirurgia.

Josep: Ens van dir que el primer dia ens intervindrien a cada un ull i al dia següent l’altre. L’ull recent operat l’hauríem de portar tapat fins a la intervenció del dia següent, que ens farien també la visita postoperatòria.

Com va ser la intervenció de cataractes? Estaven nerviosos?

Josep: Primer van operar a la Mª Àngels. A mi em van fer esperar en una sala i al cap de mitja hora em van venir a buscar per començar a preparar-me. No estava nerviós, en general sóc una persona molt tranquil·la.

Mª Àngels: Jo estava emocionada, tenia moltes ganes de treure’m les ulleres, però nerviosa per l'operació no ho estava. La intervenció ens va anar molt bé als dos. Ens van posar un sedant. Mentre m’operaven sentia el que deien els doctors però no m’assabentava gaire de res, recordo que pensava “com em poden estar operant amb els ulls tancats? Com ho fan?”. La meva sensació va ser de molta pau, em va semblar que tota la intervenció va durar cinc minuts.

Josep: Tot i que la meva anestèsia era la mateixa que la de la Mª Àngels, jo no vaig ser conscient de res. Vaig dormir profundament durant tota la operació.

I el postoperatori? Van notar alguna molèstia?

Mª Àngels: Els dos teníem un ull tapat, l’estampa era graciosa, però cap dels dos vam tenir molèsties ni dolor en cap moment.

Al dia següent ens van fer la visita postoperatòria de l’ull recent  intervingut, ens el van destapar i ens van intervenir l’altre ull a cada un.

Finalitzada la cirurgia per a la implantació de lents trifocals, al destapar l’ull, com hi veien?

Josep: A mi quan me’l van destapar hi veia perfecte. Els colors eren vius i diferents. Va ser impressionant. Em molestava una mica la llum, però el Dr. Fontanals ja em va avisar que aquest símptoma era normal i que desapareixeria amb els dies.

Mª Àngels: A mi quan em van treure el pegat veia una mica de boira i tenia sensibilitat a la llum igual que en Josep. En molt poc temps va anar desapareixent fins a veure-hi perfecte. Es veu que en un dels ulls hi tenia una cataracta més desenvolupada i és normal que necessités una mica més de temps de recuperació.

I el segon ull? Va ser una experiència similar?

Mª Àngels: Sí, a més ja sabíem en què consistia, ja no érem novells. La sorpresa va ser al dia següent, quan ens van destapar l’ull, amb els dos operats, va ser màgic, no ens ho podíem creure. Hi veiem molt bé.

Josep: Mira, jo tinc un jersei que vaig comprar abans de la intervenció pensant que era verd apagat i en realitat és groc. Ho veig tot molt més clar, més nítid i els colors més vius.

Aquest mes celebren un any sense haver d’utilitzar les ulleres, estan contents d’haver decidit implantar la lent trifocal al treure la cataracta?

Mª Àngels: Molt, jo ho recomanaria a tothom. És un alleujament treure’t les ulleres. És de les millors coses que he fet. A més, abans, amb les ulleres, els meus ulls eren petits, de miop i feia mala cara. Ara se m’han fet més grans, els tinc més oberts i em sento molt més còmode en tots els sentits.

Josep: Jo, com he dit abans, per la feina que faig se’m trencaven molt les ulleres. Me les havia de canviar molt sovint i gastar-me diners cada vegada. Ara ni recordo que portava ulleres.

Millor qualitat visual, millor qualitat de vida:

En Josep i la Mª Àngels es van acostumar a veure-hi cada vegada pitjor. Al disminuir de forma progressiva la seva agudesa visual, la seva qualitat de vida també va disminuir. Fins al punt d’arribar a pensar que no veure-hi bé era una conseqüència de l’edat sense solució.

És important revisar-te la vista almenys un cop a l’any.

Demana cita amb el teu oftalmòleg o amb els nostres especialistes. Contacta sense compromís AQUÍ.