Álvaro: Deien que el gos els salvava la vida

L’Álvaro és un pacient d'ICO que fa ja molts anys que es visita amb nosaltres. Va ser intervingut a causa d'una deformació corneal (èctasi corneal) i a les seves visites de control aprofita per a explicar-nos les feines que fa de voluntari.

Avui volem compartir amb vosaltres la seva última experiència als Estats Units. Un projecte liderat per la Fundació ONCE del Gos Guia (FOPG), el qual va consistir a acompanyar a quatre persones invidents, des de Madrid fins a Rochester (Michigan) en el lliurament i en l’adaptació dels gossos guia.

Des de l’VERTE Oftalmología Barcelona creiem de vital importància la gran obra social que fan fundacions com l'ONCE i els seus voluntaris. Compartint l'experiència de l'Álvaro volem donar a conèixer entre els nostres pacients una mica més el món de les persones invidents i els obstacles que afronten.

Abans de començar, explica'ns una mica el teu pas per l’ICO fins a arribar aquí…

Soc pacient de l'ICO des de fa molts anys... El 2013 em van intervenir la còrnia perquè la tenia deformada (èctasi corneal) i em van posar dos anells intracorneals per a corregir-ho. També tinc risc de glaucoma i estic pendent de si m'han de donar tractament o no.

A les visites de control sempre parlem dels meus voluntariats amb la D.O.O. Montse Ortiz i, un dia, li vaig explicar el voluntariat que vaig fer als Estats Units. Li va interessar molt el tema i em va proposar fer un article.

Anem al gra… Com et va arribar l'oferta del voluntariat?

Fa sis anys feia de voluntari a la Creu Roja i em van oferir la possibilitat de fer un voluntariat a Rochester (els EUA). L'oferta venia de la Fundació ONCE del Gos Guia (FOPG) de Madrid. Va ser una sorpresa, no m'ho esperava ni ho vaig buscar.

Quina entitat va ser la responsable de l'ensinistrament?

Em va contactar un senyor que formava part de la federació del Club de Lleons (una organització mundial de servei molt orientada a l’ajuda a persones amb problemes visuals). Lions Clubs va crear la fundació Leader Dogs for the Blind (el 1939), que és la que s'encarrega de criar els gossos pigall i ensinistrar-los. Leader Dogs for the Blind treballa en col·laboració amb la Fundació ONCE del Gos Guia (FOPG).

Des de la seva creació el 1990, la Fundació ONCE del Gos Guia (FOPG) té les seves pròpies instal·lacions d'ensinistrament i entrenament de gossos pigall. També col·labora amb altres escoles, d'aquesta manera pot incrementar la xifra anual de gossos guia lliurats. Una de les seves escoles col·laboradores des del seu inici és Leader Dogs for the Blind, la qual, gràcies a la federació del Club de Lleons, permet als sol·licitants de gossos pigall espanyols desplaçar-se a l'escola situada a Michigan, als EUA per rebre allà la seva formació i el seu gos guia.

En què consistia el voluntariat?

Consistia a acompanyar a persones invidents des de Madrid fins als EUA i estar 6 setmanes a Rochester (Michigan) fent de traductor, guia i intèrpret. L'objectiu era que s'adaptessin amb el gos pigall que la fundació els havia assignat, fent recorreguts com a entrenament.

Jo era el seu monitor, els ajudava en tot el que necessitaven i els traduïa tot el que l'entrenadora deia. També era el responsable de contactar si passava alguna cosa.

Per què et van triar a tu? Et va agradar l'experiència?

Em van preguntar, “tu d'anglès vas bé, no? Perquè hi ha un voluntariat als EUA que potser t'interessa”.

No havia rebut cap formació per a fer això, tenia el nivell d'anglès per estudis i circumstàncies personals, i tenia una forma física i de ser que em servia per a poder fer-ho. Has de ser sociable, repetir el mateix moltes vegades… Necessites resistència, paciència, habilitats socials...

Va ser bastant esgotador, però va ser una experiència meravellosa, increïble.

Com era el grup que et van assignar i quines eren les causes de la seva ceguesa?

El grup que em van assignar era de 4 persones invidents de diferents procedències d'Espanya. La més jove era una noia valenciana de 20 anys, després hi havia un noi extremeny de 25-26 anys i també dos senyors d'uns 50-60 anys, però no recordo de quina part d'Espanya eren.

L'única cega de naixement era la noia jove, l'altre noi era gairebé cec del tot des dels 17 anys a causa del glaucoma. Podia veure ombres i algunes formes. Els altres dos no t’ho sé dir… Sé que eren tots per causes diverses, però ara no sé si també eren per glaucoma o per alguna malaltia degenerativa…

Com està organitzada la cria i l'ensinistrament dels gossos?

La veritat és que ho tenen molt ben muntat i són molt professionals. Tenen una residència canina en la qual neixen els gossos. S'estan les primeres setmanes allà i després es crien amb famílies voluntàries que els acullen durant un any i mig més o menys, fins que tornen a l'associació per ser ensinistrats.

Amb quines races de gossos treballen habitualment?

Treballen amb labradors, golden retrievers i mescles, principalment.

Estan súper ben entrenats, però no tots els gossos serveixen per a això. N’hi ha alguns que són molt llestos, però no valen. Uns altres que no ho són suficient…

Com els assignen a les persones invidents?

Abans del viatge, l'ONCE va demanar un vídeo als invidents en el qual expliquessin les seves característiques, circumstàncies personals i per quin motiu volien el gos. No és el mateix un gos per a una estudiant de 20 anys que per a un senyor jubilat de 60 o per a un enginyer de 25. Cada persona té les seves necessitats i el seu entorn, i cada gos s'assigna segons la seva personalitat i característiques a cada persona. Està molt personalitzat.

Com eren els entrenaments?

Els entrenaments consistien a fer recorreguts de potser un quilòmetre o dos amb cada persona. L'ensinistradora que ens va tocar a nosaltres era una gran professional, una crack. Jo anava amb ells i traduïa tot el que l'entrenadora deia i tots els dubtes o consultes que tenia la persona cega.

Van començar primer donant voltes per la residència i després ja van sortir per la ciutat de Rochester. Deien “sortirem d'aquest punt i anirem fins a tal parc” i els ensenyaven a superar els obstacles. També vam anar a altres ciutats amb cotxe per entrenar a llocs diferents.

Tenia dos dies lliures a la setmana que aprofitava per descobrir la ciutat i visitar alguna cosa.

Amb quins obstacles es trobaven i com els sortejaven?

El trànsit és el que em va resultar més difícil per ells. Saber en quin moment pots travessar el carrer. Ser capaços de distingir d'on ve el trànsit, quan comença i quan acaba. També els obstacles que de vegades poden venir des de dalt, per exemple, una branca d'un arbre que li pot donar un cop al cap. El gos ha de ser capaç de detectar-la igual que detecta una pedra, i, quan la persona passi per sota de la branca, el gos ha d’aturar-se per indicar l'obstacle.

Hi ha paraules clau com stop o sit que ja són molt comunes, però hi ha una sèrie concreta de paraules, també en anglès, que són ordres per a dir-los el que han de fer.

Després, també hi ha el tema de la recompensa. Quan estan entrenant és important que els donin una recompensa cada vegada que fan alguna cosa bé. Tenen a mà una bossa amb llaminadures per a gossos. Així els motiven i saben que ho han fet bé.

Com saben els gossos quan estan “treballant”?

L'arnès és el seu uniforme de treball. En el moment en el qual el porten posat tenen clar que estan treballant. La típica pregunta de — el puc tocar? —. La resposta és no, perquè se'ls pot distreure. Són gossos molt disciplinats, molt llestos, adorables i molt professionals. Quan no porten l'arnès és com si estiguessin amb sabatilles d’estar per casa, relaxats i ja se'ls pot tocar, jugar, etc.

Quines cures necessiten els gossos guia?

Els gossos guia són tot un món… No són com una mascota normal, necessiten més atenció. Desenvolupen una relació amb la persona cega, són més que amics, són els seus ulls. Els tenen com a fills pràcticament. Hi ha tot un ritual estàndard de cures que també els ensenyen en els entrenaments. Fins i tot els renten les dents. Han d'estar al 100% i sempre sans.

Quina diferència li suposa a una persona invident anar amb el gos pigall respecte a fer servir el bastó?

Deien que el gos els salvava la vida. Tots feien servir el bastó, però deien que el gos era un altre món, la seva salvació. Costa d'entendre, pots pensar, si amb un bastó ja s'apanyen... Però és una altra història. Un vincle.

D'on et va sortir l'interès per les persones invidents?

No tenia cap interès en especial. No estava molt familiaritzat amb el tema. M'agrada ajudar als altres i fer coses útils. Sempre he tingut interès pels voluntariats, però m'agradaria poder fer-ne més.

Què va ser el que et va sorprendre més de conèixer el món de les persones invidents?

El que em va agradar de conèixer a persones invidents és que tenen una manera concreta de percebre el món i pots aprendre molt d'ells. Són molt espavilats. Desenvolupen els altres sentits o els utilitzen de manera diferent. Han de ser capaços de desenvolupar-se per la vida sense veure-hi i això té molt mèrit. Tenen una visió seva particular de caminar per la vida.

Has mantingut el contacte amb alguna persona del grup? Saps si es van adaptar bé amb els gossos guia?

Sí, dos anys després, vaig anar a visitar el noi d'Extremadura i vaig veure com ho portava. Superintegrats, com un membre més de la família, carn i ungla amb el gos. Tota la família l’estima i l’adora. Saben com tractar-lo, com cuidar-lo i el gos està súper a gust.

T'agradaria repetir l'experiència?

Sí. Em va encantar l'experiència. Va ser com una feina per a mi. Em va donar competències que em serveixen en el meu entorn laboral.

Ens fascina l'experiència de l'Álvaro i des de l’IO·ICO li donem les gràcies per compartir-la amb nosaltres. Esperem que us hagi agradat conèixer una miqueta més el món de les persones invidents i l’adaptació amb els gossos pigall.

Recorda que el primer pas per a prevenir els problemes visuals és fer-te revisions periòdiques. Malalties com el glaucoma o la Degeneració Macular (DMAE) milloren el seu pronòstic amb una detecció precoç. És essencial fer-se exàmens oftalmològics periòdics per a prevenir-les, sobretot a partir dels 40 anys o si es coneixen antecedents familiars d'aquestes malalties. Demana cita amb el nostre equip d'Atenció al Pacient al 934 155 637 o envia'ns un WhatsApp AQUÍ.