Retinopatia diabètica
La retina és una de les dianes més sensible per als canvis metabòlics que pateix el pacient diabètic.
Durant la vida del pacient diabètic, la malaltia retinal pot evolucionar segons diferents tipus:
- Retinopatia de fons: és el grau més lleu. El retinòleg detecta petites alteracions als vasos sanguinis de la retina amb petites fugues de fluid i/o sang. En aquesta fase inicial no hi sol haver disminució de la visió.
- Edema macular: és la causa més freqüent de pèrdua de visió en el diabètic. Es deu a l’acumulació de líquid plasmàtic entre les capes de la retina macular. El seu pronòstic depèn extraordinàriament del fet que el diagnòstic sigui molt precoç, abans que el pacient sigui conscient de la disminució de l’agudesa visual.
- Retinopatia diabètica proliferativa (RDP): constitueix la progressió severa de la retinopatia de fons. En aquest tipus de RD apareixen i creixen sobre la retina uns vasos anòmals, els anomenats neovasos retinals. Els neovasos són estructures molt febles que sagnen amb facilitat i que són els que originen les complicacions greus de la malaltia: hemorràgies intraoculars (hemorràgia vítria) i despreniment de retina.
La importància del diagnòstic
Per fer un diagnòstic adequat i precoç de l’RD, s’han de fer exàmens periòdics del fons d’ull des de l’inici de la malaltia.
Es recomana internacionalment un control semestral o anual del fons d’ull (depenent del tipus de diabetis) des de l’inici de la malaltia per diagnosticar l’RD. En aquesta exploració, el vostre oftalmòleg dilatarà la pupil·la amb col·liris midriàtics i explorarà la retina amb instruments específics per a això. D’aquesta manera es pot diagnosticar l’RD en fases inicials, cosa que fa possible aplicar tractaments que permetran evitar la progressió a les fases de RDP, tan devastadores per a la visió.
De vegades l’oftalmòleg ampliarà l’exploració amb proves complementàries que l’ajudaran a tenir un millor coneixement de l’evolució i li permetran planificar el tractament posterior amb la màxima exactitud possible. Les més utilitzades són: retinografia (fotografies de la retina per tenir un control evolutiu més exacte), angiografia amb fluoresceïna (AGF, fotografies especials de la retina amb un contrast endovenós) i la tomografia de coherència òptica (OCT, anàlisi de les capes i els gruixos de la retina).
Tractaments, les armes de l’oftalmòleg
Amb el desenvolupament de l’endocrinologia, després de la introducció de la insulina el 1921 i d’altres tractaments mèdics i antibiòtics, s’ha anat millorant moltíssim la qualitat i l’esperança de vida dels diabètics. Paradoxalment, a més supervivència, més temps té la retinopatia per poder evolucionar. Està àmpliament demostrat que la freqüència i la gravetat de la retinopatia estan estretament relacionats amb el temps de durada de la malaltia endocrina. Afortunadament, un millor control metabòlic sempre millora el pronòstic ocular; sobretot cal estar molt atent als nivells en sang de glucosa i colesterol, així com a la hipertensió arterial.
En la història del tractament de les complicacions oculars de la diabetis trobem dues aportacions crucials: el làser i la microcirurgia.
La primera va ser el desenvolupament dels làsers en oftalmologia per a la fotocoagulació de la retina. Gràcies a això, es tracten amb notable eficàcia els dos trastorns fonamentals i es fotocoagulen tant les àrees isquèmiques com les àrees edematoses. Aplicant el làser de manera primerenca, quan la retinopatia comença a evolucionar, se’n redueix la progressió a les formes més greus.
El segon pas de gegant ha arribat amb les noves tecnologies de microcirurgia endoocular. Especialment en els últims quinze anys s’han perfeccionat sistemes d’il·luminació, tall, aspiració, fotocoagulació amb làser i manipulació de la retina, que permeten que molts pacients afectes d’hemorràgia vítria i altres complicacions de l’RD proliferativa puguin estabilitzar o fins i tot recuperar la visió.
També el glaucoma com a complicació de l’RD es pot tractar amb la implantació de sistemes valvulars amb notable èxit.
Dades importants per a la cura del pacient diabètic:
- Control. El control adequat de la diabetis és el principal factor decisiu per a la cura de la seva retinopatia diabètica. En un inici, l’RD no provoca disminució d’agudesa visual, per tant hi pot haver RD sense afectació de la visió.
- Precocitat. En totes les formes de diabetis ocular és clau arribar a temps, just al principi dels processos que poden arribar a amenaçar la visió.
- Experiència. Els tractaments de la retinopatia diabètica amb làser i amb cirurgia vitreoretinal són tractaments complexos i molt específics d’aquesta malaltia, i els han de realitzar oftalmòlegs especialitzats en la matèria.
L’èxit final de la medicina actual és fer arribar amb rapidesa i eficàcia les millors tècniques al màxim nombre de pacients que se’n puguin beneficiar.