Hipermetropia

Què és la hipermetropia?

La hipermetropia és un defecte refractiu de l'ull en el qual els objectes pròxims es veuen borrosos, mentre que els llunyans solen percebre's amb més nitidesa. Si el grau d'hipermetropia és major, i sobretot quan s'aconsegueix l'edat de la presbícia, la borrositat també afecta als objectes llunyans.
Ocorre quan l'ull és més curt del normal o les superfícies òptiques (còrnia i cristal·lí) tenen menys potència d'enfocament, la qual cosa fa que la imatge es formi per darrere de la retina en lloc de sobre ella.

Es mesura en diòptries de signe positiu i es pot associar a l'astigmatisme.

A diferència de la miopia, que sol detectar-se a la infància, la hipermetropia pot passar desapercebuda durant anys, ja que l'ull pot compensar-la mitjançant l'esforç d'acomodació, sobretot en nens i joves.
L'acomodació és la capacitat del sistema muscular de l'ull per a canviar la curvatura del cristal·lí i enfocar de prop, o per a compensar totalment o parcialment la hipermetropia o l'astigmatisme.

Per què és important estar atents?

La hipermetropia és un problema visual freqüent, especialment en nens. Encara que pot passar desapercebuda, la seva detecció precoç és clau per a evitar seqüeles visuals a llarg termini. Una correcció adequada i un seguiment oftalmològic regular permeten mantenir una visió sana i un desenvolupament visual complet.

Què causa la hipermetropia?

La hipermetropia sol tenir origen congènit o hereditari, encara que també pot ser adquirida o secundària a altres condicions.

Les principals causes són:

• Longitud axial curta: quan el globus ocular és més petit del normal.
• Curvatura corneal insuficient: quan la còrnia és més plana de l'habitual.
• Factors genètics: sol haver-hi antecedents familiars d'hipermetropia.
• Síndromes oculars o neurològiques: com la síndrome de microftàlmia o la síndrome de Down.
• Edat pediàtrica: els nounats sans són hipermetrops fisiològics, però aquesta condició tendeix a corregir-se amb el creixement ocular.

Com es detecta la hipermetropia?

El diagnòstic es realitza mitjançant un examen optomètric o oftalmològic complet. En nens petits és fonamental fer servir cicloplegia (gotes que bloquegen l'acomodació) per a revelar la hipermetropia total oculta. És imprescindible i només es pot fer en una clínica oftalmològica.

Els signes de sospita inclouen:

• Lectura dificultosa o poc interès per tasques escolars.
• Cansament ocular, picor o llagrimeig després d'activitats de prop.
• Arrufar els ulls o acostar-se en excés als textos.
• Cefalea
• Estrabisme ocasional o constant.

Donats aquests símptomes, és molt important fer una bona graduació abans de començar a estudiar problemes neurològics.

Es pot prevenir?

No es pot evitar que una persona hereti una hipermetropia, però sí que és possible evitar les seves conseqüències si es diagnostica a temps:

• Revisions visuals periòdiques en la infància: des dels 3-4 anys.
• Correcció òptica adequada: especialment i amb la major precocitat, si hi ha risc d'ambliopia o estrabisme.
• Vigilància contínua del desenvolupament visual en la infància i la joventut en casos amb antecedents familiars.

Quin és el tractament de la hipermetropia?

L'objectiu és oferir una visió clara sense fatiga i evitar complicacions funcionals.
El tractament depèn de l'edat, el grau d'hipermetropia i la simptomatologia:

1. Correcció òptica

• Ulleres monofocals: opció habitual en nens i adults.
• Lents de contacte: permeten una correcció més natural i poden fer-se servir des d'edats primerenques amb supervisió.
• Lents progressives o bifocals: útils en la presbícia de l'adult de més de 45 anys o en més joves si la hipermetropia s'acompanya d'insuficiència acomodativa.

2. Teràpies associades

• Oclusió o penalització: en cas que arribem tard i es detecti ull gandul.
• Teràpia visual: per a millorar la coordinació binocular i resposta acomodativa. De gran utilitat en nens i joves

3. Cirurgia refractiva (edat adulta)

• LASIK o PRK: remodelen la còrnia per a augmentar la seva potència d'enfocament. Útil especialment en hipermetropies baixes
• Implant de lent fàquica (ICL): per a hipermetropies altes i com a alternativa al làser.
• Reemplaçament de cristal·lí transparent amb lent intraocular: (link presbícia si n'hi ha) particularment en alta hipermetropia associada a presbícia o disfunció del cristal·lí.
• Intervenció de cataractes aprofitant per a posar el comptador de diòptries a zero.

Quines complicacions poden sorgir si no es tracta adequadament?

El rendiment del diagnòstic precoç i de l'encert en el tractament és molt important. Podem evitar molts problemes que condicionen la vida adulta severament:

• Ambliopia permanent si no es corregeix a temps en la infància (a partir dels 8 anys es tanquen les possibilitats de recuperació). És l'ull gandul que mai millorarà la seva visió.
• Estrabisme convergent crònic que pot requerir cirurgia i va associat a problemes de binocularitat.
• Dificultat acadèmica o retard en l'aprenentatge visual.
• Problemes de visió binocular o percepció de profunditat.
• Cefalees tensionals, fatiga i baixa productivitat en adults amb hipermetropia no diagnosticada.

Notes que el teu fill evita llegir o es cansa quan estudia?


Sol·licita una revisió visual completa amb el nostre equip pediàtric

Demana'ns cita AQUÍ