Hipermetropia
La hipermetropia és el trastorn refractiu més freqüent.
De què es tracta la hipermetropia?
L'ull hipermetrop sol ser curt per això les imatges s'enfoquen darrere de la retina. També pot ser degut al fet que la còrnia sigui massa plana. Es mesura en diòptries amb signe positiu. Pot associar-se a l’astigmatisme.
A quina edat es pot detectar?
El nadó generalment és hipermetrop i durant la infància, en créixer l'ull, es compensa fins arribar a l’emmetropia (ull sense diòptries de lluny).
Produeix principalment dificultats en la visió de prop. Si el grau d'hipermetropia és més gran i sobretot quan s'arriba a l'edat de la presbícia, la visió borrosa també afecta els objectes llunyans.
Les persones hipermetrops poden venir a la consulta explicant que tenen mal de cap, fatiga ocular, malestar, problemes per mantenir l'atenció i la feina continuada de prop. És molt important fer una bona graduació abans de començar a estudiar possibles problemes neurològics.
De nens tenim molta capacitat d'enfocament (acomodació) i podem compensar nivells baixos o mitjans d’hipermetropia.
La hipermetropia es corregeix amb...
...diversos sistemes, tant òptics com quirúrgics, són efectius i molt segurs:
- Ulleres correctores
- Lents de contacte
- Cirurgia refractiva amb làser com el LASIK, que ha demostrat seguretat fins a les 4-5 diòptries hipermetròpiques.
- Cirurgia refractiva amb lents intraoculars, amb extracció del cristal·lí o mantenint-lo.
S’associa a alguna malaltia...
Els ulls hipermetrops, com que són més petits, acostumen a tenir el risc de patir malalties associades, com
- Estretor de l’angle que s’estableix entre l’iris i la còrnia, que augmenta el risc de patir un glaucoma agut o crònic.
- Estrabisme, perquè els ulls, en intentar enfocar i compensar les diòptries, tendeixen a girar-se cap endins.
- Ull gandul (ambliop) secundari a l’estrabisme.