Glaucoma crònic
El perill d’anar perdent camp visual sense ser-ne conscient durant molt temps: la ceguesa silenciosa.
En què consisteix el Glaucoma Crònic?
El glaucoma crònic és una malaltia del nervi òptic (neuropatia), que es caracteritza per la pèrdua visual progressiva, que segueix un patró característic (reduccions generalment perifèriques del camp visual), i que es reflecteix de manera objectiva amb canvis en l’aspecte del nervi òptic.
Se’n coneixen les causes?
Malgrat que es considera una malaltia multifactorial, provocada per múltiples causes, la més coneguda i fins ara l’única tractable és l’elevació de la pressió intraocular, la hipertensió ocular.
Quins símptomes produeix?
El glaucoma crònic no produeix símptomes perceptibles a l’inici de la malaltia. A mesura que progressa, els defectes del camp visual es fan perceptibles i augmenten lentament fins que la visió central es veu afectada, al final de la malaltia. Paral·lelament a la pèrdua de camp visual o reüll, quan el glaucoma està avançat en la seva evolució, el pacient presenta dificultat en l’adaptació lluminosa tant a la foscor com a la inversa. Això passa quan el pacient passa d’un lloc fosc a un lloc lluminós de manera brusca. Amb aquests canvis lluminosos, el pacient glaucomatós se sent encegat durant uns segons.
Hi ha persones que tenen més risc de patir-ne?
La prevalença del glaucoma augmenta amb l’edat, i si bé és important mesurar la pressió intraocular a tots els pacients, és especialment important a partir dels 45 anys.
El glaucoma és una malaltia amb una càrrega genètica important, i com que hi ha molts casos amb distribució familiar, és important descartar el glaucoma en tots els familiars directes dels pacients ja diagnosticats d’aquesta patologia. En molts casos aconsellem estudis genètics que determinin amb més precisió el risc que pot patir una família i els seus descendents.
El glaucoma és especialment agressiu en els pacients de raça negra, de manera que els controls en aquest tipus d’ètnia hauran de ser més exhaustius.
Com es tracta?
Inicialment el tractament del glaucoma crònic és mèdic i està orientat a disminuir la pressió intraocular. Els col·liris poden controlar la PIO a nivells adequats i controlar la malaltia durant anys, però si la pressió no es controla adequadament o els col·liris no es toleren perquè presenten efectes secundaris sistèmics o locals, disposem de tècniques làser o quirúrgiques que poden controlar la PIO a nivells segurs per a cada pacient.
Es pot prevenir?
La prevenció del glaucoma s’aconsegueix detectant els casos de risc, que, mitjançant el control de la pressió intraocular als nivells desitjats, impedeixin el desenvolupament de la malaltia. Per tant, és importantíssim detectar la població que té hipertensió ocular (pressió intraocular elevada) perquè altrament en el futur desenvoluparà glaucoma. Aquests pacients han de ser vigilats estretament i, segons cada cas i de manera individual, cal decidir un tractament preventiu.
Pot ser greu?
El glaucoma crònic és una de les principals causes de ceguesa irreversible al món. La seva detecció, prevenció i tractament adequat frena i pot evitar, en la majoria de casos, la progressió a la ceguesa.