Detectar i tractar precoçment l’estrabisme infantil evita una disminució en la visió irreversible de l’ull estràbic.
És probable que hagis sentit a parlar de l'estrabisme. Consisteix en la desviació manifesta dels eixos visuals que impossibilita la visió binocular, que és aquella visió que integra dues imatges en una de sola. Aquesta desviació pot ser horitzontal i / o vertical, constant o intermitent i presentar-se sempre al mateix ull o amb alternança.
Classificació d’estrabismes segons la direcció de la desviació
En funció de la direcció de la desviació, els estrabismes es classifiquen de la següent manera:
- Endotròpia: l'ull es desvia cap a dins.
- Exotròpia: l'ull es desvia cap a fora.
- Hipertròpia: l'ull es desvia cap amunt.
- Hipotròpia: l'ull es desvia cap avall.
Quines són les causes de l'estrabisme infantil?
L'estrabisme infantil pot ser congènit (si apareix abans dels 6 mesos d'edat) o desenvolupar-se durant els primers anys de vida. La majoria d'estrabismes infantils apareixen en infants sense patologia associada. Molts tenen un component hereditari, és a dir, també el poden tenir alguns familiars.
Moltes endotròpies (estrabismes en els quals els ulls van cap a dins) són conseqüència d’hipermetropies altes no tractades, de manera que unes ulleres solen corregir parcialment o totalment l'estrabisme.
Finalment, nens prematurs, amb problemes neurològics o amb baixa visió mono o binocular tenen més risc de desenvolupar estrabisme.
Moltes endotròpies (estrabismes en els quals els ulls van cap a dins) són conseqüència d’hipermetropies altes no tractades.
Un nadó pot tenir estrabisme?
El sistema visual al néixer és molt immadur, de manera que els moviments erràtics dels ulls en els nounats són habituals. Cap als 3-4 mesos d'edat els nadons han de començar a fixar bé la mirada; una desviació constant a partir d'aquesta edat no és normal i, per tant, haurem de consultar l'especialista (Oftalmopediatra).
Quins símptomes té un nen o nena amb estrabisme?
En el cas dels nens i nenes, el principal motiu de consulta és la desviació detectada per part dels pares, professors o algun. La desviació pot ser molt òbvia o donar-se només en determinades posicions de la mirada, quan el nen o nena té son o molt cansament.
En els nens i nenes menors de 8-10 anys, l'estrabisme pot provocar ambliopia de l'ull desviat, és a dir, l'ull estràbic pateix una disminució de visió per no estar estimulat correctament en l’àmbit visual. D'aquí la importància de detectar i tractar precoçment l'estrabisme, abans que la ambliopia es torni irreversible.
D'altra banda, si la desviació és de petit angle, el nen pot presentar problemes d'aprenentatge, posicions anòmales del cap, tancar o tapar-se un ull, o tenir diferències d'agudesa visual importants entre ambdós ulls.
L'ull estràbic pateix una disminució de visió per no estar estimulat correctament en l’àmbit visual.
Per què els nens i les nenes no solen queixar-se de visió doble?
A diferència de l'estrabisme en adults, els nens i nenes amb grans estrabismes no solen queixar-se de visió doble, ja que el seu cervell i sistema visual (encara que immadurs) posen en marxa uns mecanismes d'adaptació sensorial. Aquests mecanismes són dos:
- La supressió: inhibició de les imatges rebudes per l'ull desviat en condicions de binocularitat. És a dir, el cervell deixa de percebre la imatge visualitzada per l'ull desviat.
- La correspondència retinal anòmala: forma anòmala de cooperació binocular. Dit col·loquialment, els ulls troben un mètode alternatiu per veure de forma binocular sense veure doble.
Quins tractaments hi ha per l'estrabisme?
L'objectiu del tractament sempre serà alinear els dos ulls per restablir les capacitats visuals i la visió binocular, així com per evitar l'ambliopia. El tractament a seguir es determinarà en funció de la magnitud de l'estrabisme i l'edat d'aparició. S'avaluaran diversos factors: el grau i les característiques de la desviació, la motilitat ocular i estat sensorial, la refracció del pacient i el fons d'ull.
Cal destacar les següents opcions: tractament quirúrgic, la toxina botulínica, les correccions òptiques i prismàtiques, així com la teràpia visual. També s'utilitzen les oclusions oculars en nens i nenes estràbics, no per corregir l'estrabisme sinó per tractar l’ambliopia.
Els tractaments poden combinar-se per aconseguir un resultat més eficaç i estable, en molts dels casos. El resultat dependrà, no només de l'elecció i l'aplicació del tractament, sinó de la diagnosi precoç de l'estrabisme.
El resultat dependrà, no només de l'elecció i l'aplicació del tractament, sinó de la diagnosi precoç de l'estrabisme.
El teu infant té més de 3 o 4 mesos, i té la mirada desviada?
Com hem explicat anteriorment, el diagnòstic precoç de l'estrabisme infantil és especialment important per evitar l'ambliopia. Si el teu fill o la teva filla té algun dels símptomes descrits a l'article i ha manifestat una desviació a la mirada, pots consultar-nos sense compromís. L'equip d'Atenció al Pacient aclarirà els dubtes que puguis tenir, i en cas de desitjar-ho, et derivarà als nostres especialistes de la Unitat d'Oftalmologia Pediàtrica perquè puguin valorar el cas. També pots sol·licitar cita AQUÍ.
