Estrabisme

En què consisteix l'estrabisme?

És la desviació de l'alineament dels eixos oculars. En el pacient estràbic els dos ulls miren en direccions diferents, sent un d'ells el fixador i l'altre està desviat.

Això fa que arribin dues imatges diferents al cervell, que tendeix a descartar la imatge de l'ull menys nítida.

També produeix pèrdua de la visió binocular. Aquesta visió estereoscòpica és la que ens permet veure en relleu i calcular les distàncies.

Sol aparèixer abans dels 6 mesos de vida (estrabisme congènit) però també pot manifestar-se en etapes més tardanes de la infància o en l'edat adulta.

A vegades és intermitent i només es manifesta en moments de cansament.

Se’n coneixen les causes?

Les causes de l'estrabisme són múltiples i no massa conegudes; hi intervenen factors hereditaris, factors oftalmològics com les cataractes congènites, defectes de refracció, com la miopia o la hipermetropia. Tot això sense oblidar que el control de l'alineament ocular en última instància es produeix en el cervell, per això les alteracions a aquest nivell també poden desencadenar-lo.

Quins símptomes produeix?

El símptoma més cridaner i que alerta els pares és la desviació ocular; si és gran és fàcil d'observar i el nen és enviat ràpidament a l'oftalmòleg, que podrà instaurar el tractament oportú sense tardança. En el cas de les desviacions petites, el perill és que passi desapercebuda i només es detecta si se sotmet el nen a una revisió oftalmològica. En aquests casos, generalment es produeix una ambliopia, també anomenada ull gandul.

Els ulls es poden desviar cap endins (endotropia o esotropia), cap enfora (exotropia), cap amunt (hipertropia) o cap avall (hipotropia).

Com es tracta?

En primer lloc, s'ha de fer un estudi oftalmològic i refractiu complet amb gotes dilatadores de la pupil·la, per tal de descartar causes orgàniques (causes comprovables) de l'estrabisme i col·locar lents correctores si són necessàries. Alguns tipus d'estrabisme es poden curar amb l’ús d'ulleres.

El més important és corregir l'ull gandul, ja que hi ha un temps limitat per fer-ho. S'ha definit com a límit d'edat els 7 anys; com més temps passa és més difícil, i fins i tot impossible, la recuperació.

L'ull desviat és un ull que no ha après a veure-hi, cal estimular-lo i obligar-lo a treballar. Això s'aconsegueix tapant l'ull que hi veu bé amb pegats oculars adhesius. Aquesta és la tasca de la Rehabilitació Visual.

La desviació ocular es corregeix mitjançant cirurgia

Després de realitzar els mesuraments de la desviació en diferents ocasions, l'operació d'estrabisme es realitza habitualment amb anestèsia general en els nens, i consisteix a reforçar o debilitar els músculs oculars responsables de la mala alineació.

En els estrabismes de l'adult, la cirurgia també es pot fer amb anestèsia local.

No són operacions complicades, es tracta de reforçar o relaxar els músculs responsables dels moviments de l'ull. La dificultat rau en la precisió del procediment per aconseguir els graus d'arc més exactes per corregir-ne la desviació. Es mesuren en diòptries prismàtiques.

En algunes ocasions es pot utilitzar la toxina botulínica per aconseguir-ho.

¿Algunes persones tenen més risc de patir-lo?

Hi ha estrabismes que tenen un component hereditari, també els defectes de refracció com la hipermetropia estan associada a l’estrabisme acomodatiu.

Es pot prevenir?

L'estrabisme no es pot prevenir, per la qual cosa és necessària una detecció precoç del problema, per evitar danys permanents, com és el cas de l'ull gandul.

Pot ser greu?

La gravetat ve donada per la possibilitat que es produeixi una ambliopia (ull gandul) perquè si no es detecta a temps ja no es pot corregir.

La desviació ocular, que és el més cridaner d'aquesta patologia, es pot corregir quirúrgicament en qualsevol moment de la vida.

L'aparició en forma aguda d'un estrabisme en un adult ens obliga a descartar una paràlisi oculomotora que de vegades podria ser el primer avís d'un procés neurològic greu.