Degeneració macular associada a l’edat: DMAE

Què és la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE)?

És una malaltia degenerativa ocular que afecta l’àrea central de la retina (anomenada màcula) en persones més grans de 50 anys. La màcula és la responsable de la visió central i de la fixació i, per tant, de les activitats tan quotidianes com llegir, mirar la televisió o conduir. 

Quina freqüència té la DMAE?

La DMAE és la primera causa de pèrdua visual irreversible en el món occidental en les persones més grans de 50 anys. A Espanya, el percentatge de persones que pateixen aquesta malaltia en els més grans de 65 anys és del 13%. Entre els més grans de 75 anys, el 30 % està afectat en alguna proporció.

Quins símptomes produeix la DMAE? 

Els símptomes de l’afectació macular poden incloure, de més a menys freqüència:

• Visió central borrosa, amb la conservació de la visió perifèrica.

• Alteració de la forma de les imatges (metamorfòpsia).

• Alteració de la  mida de les imatges: més (macròpsia) o menys (micròpsia).

Quins tipus de DMAE existeixen?

• DMAE seca o atròfica: és la forma més  freqüent de la malaltia (90% dels casos). La progressió de la malaltia és lenta (anys) i la pèrdua de la visió total pot portar dècades. Inicialment potser que  no doni símptomes i es diagnostica per mitjà de controls oftalmològics. Es produeix una pèrdua progressiva de cèl·lules nervioses a la màcula.
• DMAE humida o exsudativa:  tot i que és la forma menys freqüent (10 % dels casos), és molt agressiva i porta a la pèrdua de la visió central en poc temps (setmanes, mesos). Hi apareix un nou teixit sota de les capes més profundes de la retina que creix, exsuda i pot sagnar (membrana neovascular).

Els pacients amb forma seca poden passar a la forma humida i viceversa. El diagnòstic precoç d’ambdues formes pot millorar la progressió de la malaltia.

Com es diagnostica la DMAE?

Molts pacients no s’adonen del problema fins que la visió es fa borrosa i apareixen alteracions visuals com la metamorfòpsia. L’oftalmòleg pot detectar la malaltia en etapes més inicials si fa una sèrie de proves, que segons el grau d’afectació, normalment inclouen:

• Test d’Amsler: el pacient mira una pàgina quadriculada per determinar el grau d’afectació o metamorfòpsia.  Aquest test es pot entregar al pacient perquè el faci periòdicament a casa i pugui detectar alteracions de forma precoç.
• Fons de l’ull: exploració minuciosa de la zona macular per observar el grau d’afectació i per determinar si es tracta de la forma seca o humida.
• Angiografia Fluoresceínica (AGF), utilitzada generalment en la DMAE humida i ens defineix la localització,  l’extensió i el grau d’activitat de la membrana neovascular que s’omple de contrast.
• Tomografia de Coherència Òptica (OCT), mostra talls microscòpics virtuals de la màcula i proporciona molta informació a l’oftalmòleg, tant en la forma seca com humida de DMAE. Indispensable per avaluar la resposta al tractament en la forma humida.

Com es tracta la DMAE?

En general el maneig de la DMAE recau en els oftalmòlegs especialitzats en la retina (retinòlegs) o,fins i tot, especialistes només de la màcula.

DMAE seca: desafortunadament no té un tractament específic. S’utilitzen diverses aportacions vitamíniques (antioxidants, luteïna) que podrien alentir la progressió de la malaltia en estadis intermedis-avançats.

DMAE humida: des de fa pocs anys, hi ha medicaments nous de noms impronunciables (bevacizumab, ranibizumab, aflibercept…) per frenar l’evolució de la malaltia. S’administren en forma d’injeccions intraoculars periòdiques fins que s’inactiva la lesió.

Aquest tractament ha canviat dràsticament el pronòstic de la DMAE exsudativa, perquè permeten detenir la pèrdua de visió i, fins i tot, millorar-la en alguns casos. El diagnòstic precoç és bàsic, ja que el tractament és més eficaç i la lesió i el temps d’evolució són menors.

A l’ICO els membres de la Unitat de la Retina tenim una àmplia experiència en l’administració i avaluació d’aquests fàrmacs des dels inicis de la seva aplicació clínica l’any 2006.

Podem prevenir la DMAE?  Factors de risc

El principal factor de risc és l’edat, ja que la malaltia només afecta persones més grans de 50 anys i el risc augmenta significativament a partir dels 65 anys. També és més freqüent en individus de raça blanca i se sap que hi ha una predisposició genètica. Aquests factors de risc no depenen de nosaltres i, per tant, no són modificables. Uns altres factors que sí que podem controlar i que s’han relacionat científicament són:

• Fumar: és el principal factor de risc evitable. Augmenta considerablement el risc de patir DMAE.
• Obesitat / Dieta rica en greixos: pot accelerar el procés de degeneració macular i de la pèrdua d’agudesa visual.
• Hipertensió arterial / Malalties cardiovasculars.
• Radiació solar.

Per tant, davant del diagnòstic de DMAE és necessari posar-se en mans del seu oftalmòleg per al maneig de la malaltia però, com per a la prevenció de moltes altres malalties, també cal portar un estil de vida sa, amb una dieta variada i fer exercici de forma regular.