Diagnosticar a temps
Casos clínics, un mètode idoni per aprendre medicina.
La Glòria tenia 4 anys i estava jugant amb els seus cosins al pati de casa seva. Al cosí més gran se li va ocórrer la idea de jugar a tapar-se un ull i encertar a llançar una piloteta dins d’una galleda. El pare de la Glòria es va alarmar quan va veure que la seva filla era extremadament maldestre després de tapar-li l’ull dret. Fins i tot es va posar a plorar, cosa que no va passar quan van jugar a tapar l’altre ull. En pocs dies es va poder iniciar el tractament d’una ambliopia profunda, coneguda col·loquialment com a ull vague o gandul, produïda per un estrabisme de difícil detecció: el microestrabisme.
El senyor Gonçal acabava de complir 41 anys i poc després d’apagar les espelmes, un dels seus germans li va fer la recomanació de visitar l’oftalmòleg una vegada a l’any a partir dels 40. Al principi li va semblar innecessari però va acabar demanant una visita. Gràcies a la qual es va poder diagnosticar una avançada pèrdua de camp visual, fins aleshores asimptomàtica, en el context d’un glaucoma crònic d’angle obert.
La senyora Carme, una àvia eixerida i enginyosa, feia uns quants dies que li costava llegir. No hi havia res que als seus 72 anys li agradés més que llegir novel·la rere novel·la. Ella, que sempre havia estat molt observadora i analitzava amb precisió tot el que veia, va començar a fer proves. Es va quedar ben parada quan en tapar-se l’ull esquerre i mirar un quadre del menjador va veure que el marc s’estirava i s’ondulava en un dels seus cantons. Al cap de pocs dies, l’oftalmòleg celebrava l’èxit després d’haver-li injectat un nou fàrmac antiproliferatiu a l’interior de l’ull. Es tractava d’una DMAE:degeneració macular relacionada amb l’edat. I aquell ull va poder continuar llegint durant molts anys.
Moltes malalties oculars greus poden ser tractades amb més probabilitats d’èxit quan són diagnosticades inicialment
El doctor Rovira, oftalmòleg reconegut a la seva ciutat, va tenir la idea d’enviar una carta a tots els seus pacients afectats de glaucoma, per recomanar-los que anessin a la consultat amb els familiars més propers. D’entre tots els pacients que van respondre al seu suggeriment, hi va haver sis famílies que van presentar més d’una persona glaucomatosa. Malgrat que ningú els va poder evitar el disgust de saber el diagnòstic, tots van coincidir en el fet que era millor saber-ho a temps i poder iniciar ràpidament el tractament hipotensor. A més es van sotmetre a un estudi genètic familiar que va ajudar a conèixer la gravetat de cada cas.
El senyor Jaume, diabètic de 15 anys d’evolució no va fer cas de la indicació del seu metge de família de visitar l’oftalmòleg perquè li fes un fons de l’ull de rutina. Com que considerava que hi veia bé, no li semblava necessari d’anar-hi. Un diumenge al matí, justament en el moment de llevar-se, va perdre de manera sobtada la visió d’un ull. Va estar de sort, perquè després d’una operació va poder mantenir una visió útil en aquell ull però mai no oblidarà que, si s’hagués diagnosticat a temps la retinopatia diabètica proliferativa, s’hauria pogut prevenir aquella hemorràgia vítria inquietant.
La senyoreta Mercè portava 6 anys treballant de secretària. En els tres últims, tenia un mal de cap constant que només li millorava durant el cap de setmana. Ella ho atribuïa a la pantalla d’ordinador, tot i que la seva mare sempre li deia que havia heretat la migranya. El rendiment laboral se’n ressentia i l’única solució aparent era incrementar el tractament d’analgèsics. Finalment un oftalmòleg li va trobar la solució. Era hipermetropa. Amb només dues diòptries a cada ull va resoldre la cefalea, va tornar apassar-s’ho bé treballant i va reconèixer que, si hagués fet la consulta abans, les coses haguessin estat molt diferents.
Què hem après?
Aquestes 6 històries breus són exemples d’oftalmologia preventiva i diagnòstic precoç. Moltes malalties oculars greus poden ser tractades amb més probabilitats d’èxit quan són diagnosticades inicialment, perquè permeten a l’oftalmòleg instaurar un tractament mèdic o fer-ne un abordatge quirúrgic, si cal.
Conegui quin és el nostre pacient ideal en relació amb el diagnòstic precoç de moltes malalties oculars.