+34 934 155 637

Blefaritis

Blefaritis anterior i posterior. Símptomes i tractaments.

Què és la blefaritis?

La blefaritis és la inflamació de la vora de les parpelles, en particular a la zona de la base de les pestanyes. Es tracta d’un procés que pot tenir múltiples causes, no totes conegudes.

Pot afectar persones de qualsevol edat i pot ser aguda (de curta durada) o crònica (de llarga durada).

Per la seva immediata relació amb la superfície del globus ocular, la blefaritis pot afectar la còrnia, la conjuntiva o la producció i la qualitat de la llàgrima.

La blefaritis no està relacionada amb la mala higiene.

Amb els tractaments se n’intenta millorar els símptomes, però, en general, no es pot curar definitivament.

VERTE Oftalmología Barcelona les ha incloses en el seu arsenal terapèutic per oferir als seus pacients una unitat de tractament de la blefaritis i l’ull sec de màxima qualitat i eficiència.

© Copyright verte.es

Hi ha diferents tipus de blefaritis?

Aquesta classificació pot semblar molt tècnica per al lector no mèdic, però amb el suport de les il·lustracions i els vídeos el podem ajudar a entendre la complexitat de la seva malaltia i les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies.

Blefaritis anterior

S’inflamen les estructures anteriors: pell del voltant de la parpella, fol·licles pilosos de les pestanyes, glàndules de Moll (sudorípares) i glàndules de Zeiss (sebàcies).

Es produeix un sobrecreixement d’una espècie d’estafilococ. Aquests bacteris no són agressius, però tenen una habilitat especial: fabriquen una substància que forma un magma que envolta els mateixos bacteris, les toxines i les cèl·lules descamades.  És l’anomenat biofilm, que protegeix els bacteris dels antibiòtics.

També es pot associar a la proliferació d’un àcar microscòpic que viu dins del fol·licle pilós anomenat Demodex. La presència d’alguns exemplars d’aquests àcars a la població és molt habitual i, tot i que no és patològic, es pot convertir en un seriós problema quan proliferen en unes parpelles inflamades. Es poden obstruir i infectar les glàndules de la parpella i es poden produir els coneguts mussols, que són més freqüents en les persones amb blefaritis.

© Copyright verte.es

Blefaritis posterior

En aquesta variant resulten afectades principalment les glàndules de Meibom. Aquestes glàndules fabriquen el component gras de la llàgrima, d’importància fonamental per protegir la llàgrima de l’evaporació. El primer efecte de la blefaritis anterior és la disfunció d’aquestes glàndules i, posteriorment, s’aniran atrofiant. Si es produeix blefaritis anterior, el procés és més sever.

L’ull sec evaporatiu és el procés clínic principal que afecta aquest tipus de blefaritis. El 85% dels pacients amb ull sec presenten disfunció o atròfia de les glàndules de Meibom.

© Copyright verte.es

Quins símptomes produeix la blefaritis?

Els signes més comuns són l’envermelliment de la pell de la vora de la parpella i l’aparença de pell escamosa.

Els símptomes poden ser picor, sensació de d’irritació o d’ulls humits i coïssor de la pell irritada. Els ulls es posen vermells a causa de la inflamació de la conjuntiva, s’hi pot afegir fotofòbia i sensació de sorra o cos estrany.

Posteriorment, si se solapa l’ull sec, apareix la sensació de sequedat, visió borrosa, fatiga visual...

Els símptomes poden ser més acusats al matí i poden experimentar períodes d’exacerbació i de millora. Sol afectar els dos ulls per igual.

La blefaritis es pot associar a altres malalties cutànies com la rosàcia , la psoriasis i la dermatitis seborreica.

Com podem diagnosticar bé les blefaritis?

Importants avenços en el diagnòstic s’han afegit a les tècniques clàssiques per a l’exploració anatòmica de l’ull sec i el mesurament físic i químic de la llàgrima.

Podem fotografiar les glàndules de Meibom (Meibografia), estudiar propietats físiques de la llàgrima, com ara l’estabilitat vertical i l’altura del llac de llàgrima que reposa a la vora de la parpella inferior (menisc). Podem determinar la química de la llàgrima amb una analítica de la seva osmolaritat o amb imatges per interferometria. També és important conèixer la freqüència del parpelleig i quants d’aquests tancaments de les parpelles són incomplets.

Totes aquestes proves són imprescindibles per determinar el grau de la malaltia i per avaluar la resposta als tractaments.

Quina tecnologia utilitzem per al tractament de la blefaritis?

Des de sempre el tractament de la blefaritis s’ha fet de manera relativament “artesanal”: aplicar-hi calor, netejar-se amb sabó que no irriti els ulls i fer un massatge per intentar buidar les glàndules de Meibom.

El suplement nutricional amb Omega 3 pot millorar la qualitat de la secreció grassa de les ja conegudes glàndules de Meibom.

Afortunadament la tecnologia actual ens ha facilitat molt recentment dos sistemes per poder tractar millor les dues formes de blefaritis:

  • Blefaritis anterior- Microexfoliació palpebral (Blephex)
  • Blefarits posterior – Pulsació Tèrmica palpebral (LipiFlow) 

VERTE Oftalmología Barcelona les ha incloses en el seu arsenal terapèutic per oferir als seus pacients una unitat de tractament de la blefaritis i l’ull sec de màxima qualitat i eficiència.

Blefaritis anterior- Microexfoliació palpebral (Blephex®+ info

© Copyright verte.es

Blefarits posterior– Pulsació Tèrmica palpebral (LipiFlow®+ info

© Copyright verte.es

 

Cita en línia