Sí i no. Al segle VI aC, el metge hindú Suśruta va descriure la tècnica de cirurgia de cataracta empenyent la cristal·lí cap a la cavitat vítria. Els pacients més beneficiats d’aquest tipus de cirurgia eren els miops magnes, que aconseguien millor visió que els pacients no afectes de miopia, tant de lluny com de prop. L’explicació és que el sistema òptic d’un pacient amb miopia té més diòptries de les que necessita (per això les lents correctores són negatives, ja que resten diòptries al total). Els miops magnes tenen moltes més diòptries i quan s’elimina el cristal·lí (que té unes 18-20 diòptries) s’aconsegueix acostar-se a una graduació a prop de la normalitat.